Hi havia una vegada, en una vall autosuficient i ecofeminista, una jove lletera anomenada Aina (ella/elle). L’Aina era una lletera orgullosa, deconstruïda, i plenament subvencionada pel Programa de Narratives Lletres i Dissidents del Ministeri de Cultura Pluriversal.
Cada matí sortia amb el seu carretó de beguda vegetal amb essència de llet (sense lactosa, sense patriarcat, i amb valors). I mentre caminava, somiava: -Amb aquesta beguda faig formatge de castanya, el venc al mercat sostenible queer, després obro un canal de Twitch on llegeixo textos d’espècies en perill d’extinció, i amb els beneficis… faig un centre de desintoxicació d’ideologies caducades. I tot li anava superbé. El poble l’adorava; li feien mencions en articles de VilaWeb, TikToks, i fins i tot li van oferir un segment a TV3: “Ordeñar sin opresión”. Però a pocs camps de distància vivia l’Héctor Fidalgo, un ramader de tota la vida. Hetero, cis, carnívor, i que tenia un canal a YouTube anomenat “Llet Nacional”. Les seves vaques es deien “Don Pelayo”, “Isabel” i “Fernando”. L’Héctor també somiava: -Amb aquesta llet faig iogurt, regento un comerç low cost, publico un llibre: “El camp no es toca”, i explico al meu podcast que els homes són homes i prou. Penja el primer episodi titulat: “Defensant el sentit comú”. Al minut 2, YouTube li posa una advertència. Al minut 4, li tanquen el canal. Al minut 5, està a X (abans Twitter) cridant “NO ENS DEIXEN PARLAR!!!”. Mentrestant, l’Aina rep un premi d’Òmnium Cultural, obre una exposició de llet performativa a Fabra i Coats, i Netflix li encarrega una docu-sèrie: “L’activisme: una història no binària”. L’Héctor acaba enganxant cartells als finals per mirar de vendre llet clandestina a Telegram. Moralitat de la història: Si vols progressar, millor deconstruït que censurat.
VÍCTOR HIDALGO és militant de Vox Sant Cugat
