Els nens han patit com els adults les setmanes de confinament. Després del trasbals dels primers dies, el debat ha girat al voltant de si els nens havien de poder sortir o no al carrer en algun moment del dia, una mesura que finalment
Poder sortir a passejar serà una vàlvula d’escapament necessària per als alumnes en situacions més precàries, ha explicat Arnau, que també ha posat l’accent en el dèficit tecnològic de les seves famílies, que no els poden oferir dispositius ni assistència per poder seguir les classes a distància. Les escoles eren conscients d’aquesta situació i del fet que els alumnes ho podien pal·liar en ordinadors d’accés públic en biblioteques o centres cívics que ara estan tancats. El confinament va posar de manifest una situació que el departament ha pogut solucionar amb l’entrega de dispositius als alumnes que no en tenien. Més enllà de la situació social, Arnau detecta que el més complicat per als menuts ha estat mantenir una rutina de son habitual, ja que el cansament físic és menor i els costa més dormir. També el fet d’adaptar-se a una aturada sobtada de l’activitat, quan estan acostumats a un ritme molt elevat de rutines i activitats. Per això, les escoles hi mantenen el contacte per saber com es troben i com viuen aquesta situació, que recomanen que s’acompanyi de rutines escolars ‘no gaire feixugues’ per no perdre tant el ritme però que s’adapti també a la incertesa i falta de concreció de com acabarà exactament el curs. De cara a la tornada, però, Arnau adverteix que serà necessari parlar de tot plegat amb els infants. ‘No es pot pensar que s’ha acabat el coronavirus i no en tornem a parlar’, ha assenyalat. Tant per la situació viscuda com també pel dol per la pèrdua d’éssers estimats que molts petits han passat durant la crisi. Les escoles hauran de preparar-se per això, però també per poder respondre a situacions similars en el futur o, fins i tot, a possibles rebrots que tornin a obligar a tancar portes.
Mireia Arnau
