Lluny de frenar-se, l’assetjament escolar o bullying és una xacra que segueix afectant molts infants d’edats diverses que, a partir d’aquesta setmana, afronten l’inici d’un nou curs. La neuropedagoga especialitzada en disciplina positiva, infants i criança Cindy Peñalver Martínez, explica a Cugat Mèdia què es considera bullying, com es detecta i, sobretot, quines maneres tenim per combatre’l.
Què és el bullying: tipus i característiques
El bullying és una forma de violència relacional apresa, intencional i repetida, que sovint compta amb una diferència de poder, física o social, entre l’assetjador i la víctima i que s’allunya del que poden ser conflictes puntuals. La majoria de vegades va relacionat amb el sentiment de pertinença a un grup, del qual la víctima n’és exclosa. Pot ser físic, verbal, social i virtual, amb el creixement del ‘ciberbullying’ que es pot allargar durant les 24 hores del dia. Sol aparèixer per primera vegada cap als 4 o 5 anys, amb exclusions puntuals, tot i que s’intensifica entres els 8 i els 12 anys, “quan els infants passen del ‘jo’ als ‘nosaltres'” i comencen a tenir “consciència de grup”.
Senyals per detectar-lo
El baix rendiment o l’absentisme escolar poden ser senyals d’alerta, a més de canvis sobtats de caràcter, pèrdua de gana o, fins i tot, mals de panxa per estar somatitzant el patiment. Un altre senyal pot ser la pèrdua o deteriorament d’objectes personals sense una explicació clara, quan deixen de ser distraccions puntuals. Els centres educatius cada vegada disposen de més protocols d’actuació i prevenció per erradicar l’assetjament, a més de canals de denúncia i grups d’observació. Tot i això, la pedagoga considera que “no és suficient” i que cal una prevenció activa per part de tota la comunitat educativa que impliqui els tres agents: la víctima, l’assetjador i els observadors.
La prevenció, la clau
Segons Peñalver, quan es detecta un cas d’assetjament ja és tard i “de poc serveixen” els càstigs. Sí que és necessari responsabilitzar l’assetjador, però el més important és l’educació des del respecte, tant a l’escola com a casa. Els infants “són esponges” i, més enllà de les paraules, moltes vegades funcionen per imitació: si a casa veuen adults que critiquen i jutgen, ells també ho faran. És molt recomanable, a més, crear espais de conversa lliures de judici perquè es puguin expressar i verbalitzar tot allò que els preocupa, a més d’aprendre sobre les diferències. Les persones adultes, segons la pedagoga, “hauríem de replantejar-nos com ens relacionem i, en cas que sigui necessari, modificar els nostres comportaments”.
Un problema de salut pública
En aquest sentit, estudis recents conclouen que la gent que ha patit ‘ciberbullying’ és molt més propensa a, d’adult, patir malalties de salut mental, com per exemple depressió i ansietat. Per tant, segons alerta Peñalver, “el problema passa a ser de salut pública”.
