Viu la poesia amb Cugat ràdio! Els rapsodes del programa ‘Versos’ t’acosten els millors textos. Avui: Màrius Torres
Com un poble d’ocells, fills de la llum eterna, des dels pòrtics del temple d’un déu abandonat, o cos meu, la meva ànima, sedent de claredat, guaita enfora, a l’espai on la vida governa, no pas dins teu, al trist recinte humit i gras on regna, entre la fosca que glaça les palpebres, la Mort, la immunda Mort, oferta en els altars a un culte corromput de runes i tenebres. La Mort – tots els camins que arriben fins a Déu passen sota els teus arcs, o portal de misteri -. Ah, qui pogués morir sense agonia, lleu, cara a la sola llum, a l’esplendor aeri, alegre, lliure, net com el vol d’un ocell, travessant l’arc més alt a frec de capitell! MÀRIUS TORRES
