No es pot demanar més: la novel·la comença just després d’un intent d’assassinat, amb el protagonista llepant-se les ferides. Des d’aquesta posició d’observador forçós, immobilitzat en una clínica governada per dinàmiques pròpies, Dani Santana s’envolta de l’equip que el permetrà enfrontar-se al periodisme d’investigació del futur: per una banda compta amb un hacker paraplègic i impulsiu; per una altra, amb un periodista esportiu (a l’atur) dels de llapis a l’orella; la seva ajudant de confiança clou el quartet.
Santana i el seu curiós equip pretenen destapar la que per a ells és la causa del col·lapse del sistema sanitari: el negoci dels visitadors mèdics i els medicaments psiquiàtrics de darrera generació. L’altre focus d’interès de la novel·la el protagonitza un cas que fa sonar campanes recents: un dels homes més rics del món pretén muntar Historyland, un gran complex temàtic amb casinos i atraccions, en aquest cas a la plana de Vic. Com els millors Vázquez Montalbán, Torrent o Camilleri, Bosch s’endinsa llaminer en un entramat d’influències i corrupció que arriba fins al Govern. Home de televisió (Alguna pregunta més, El gran dictat, Aquest any cent), Bosch basa la seva prosa, simple i directa, en capítols breus com escenes de telesèrie, i posa l’estil al servei de l’agilitat de l’acció -que d’altra banda vessa per les pàgines del llibre. Com s’esdevé amb tants altres periodistes que han fet el salt a la narrativa de ficció, Bosch no és un estilista, però el lector pot estar segur de trobar-se davant d’un poderós escriptor d’idees, i d’idees actuals. Un còctel d’acció i reflexió. ‘Se Sabrà tot’ (premi Sant Jordi 2009), ‘Homes d’honor’ i ‘Eufòria’ completen un tríptic de rabiosa actualitat sobre el periodisme. Si el primer reflexionava sobre la premsa escrita i el segon sobre la televisió, aquesta tercera part del trencaclosques versa sobre el periodisme digital, una via de sortida a la crisi dels mitjans. Una invitació a reflexionar sobre la professió (cal contrastar sempre les fonts, o hi ha casos que ho discuteixen, com el d’Edward Snowden o Julian Assange?), i també els vincles amb el poder i la corrupció. El món de Dani Santana, i el nostre.
JORDI VAN CAMPEN
és director de Sprint Idiomes Home sense gat
Columna publicada originalment el 24 de maig de 2014
