No és que no em caiguin bé els espanyols. Tinc molts amics que ho són. Tenen bon menjar. Una cultura extrordinària i una llengua potent. I el paisatge fa patxoca. El problema és que prenen el pèl als catalans.
A part de no acceptar que siguem diferents, amb llengua diferent, cultura diferent, furs diferents i encara menys una hisenda diferent. Aquest cop ens han tornat a prendre el pèl amb les suposades inversions de l’Estat, tal com explica el diari Avui de diumenge 11 d’octubre. Ara és el Ministerio de Fomento qui només inverteix el 32% de l’acordat als pressupostos del 2009. Dels 782 milions només es faran realitat 255 milions. Però el més fotut és que cada any és el mateix drama. Els amics diputats de CiU a Madrid, Carles Campuzano i Imma Riera, amb en Duran al capdavant, ja poden barallar-se per aconseguir ‘inversions’ per al país als Pressupostos Generals de l’Estat. Al final, l’Estat es passa pel folro les inversions per a Catalunya acordades. Cada cop queda més clar que no hi encaixem. Ens volen sense piular. En tot cas pidolant el que és nostre. A mi, això, em cansa. Em cansa haver de demanar per allò que és meu. Per això, em cansa Espanya. MARC MONELLS és membre de CiU
