Em dirigeixo a vostès, senyors i amos de la “Paraula”, els que organitzen celebracions litúrgiques per donar exemple de la bona cara de Déu, mostrant els seus deu fills i trenta néts a la societat com a model a seguir.
Em dirigeixo a vostès per dir-los que, com hauran pogut apreciar, són més d’un – i més de dos – els déus que regnen la capa del cel. En temps de la globalització això ja és un fet que no podran pas obviar: segons qui creu en un déu, segons qui en un altre. I així mateix, suposo, haurien d’entendre que també hi ha d’altres famílies, no com la seva d’exemplar i extraordinàriament nombrosa. Altres famílies diverses, heterogènies, homosexuals, monoparentals, … que s’estimen tant o més que qualsevol altra família. I que SÓN una família. Ja no val canviar el nom segons el seu parer, senyors, perquè l’amor i l’estima no entenen de diccionaris. Hi ha milers de famílies que vostès consideraran escarriades i que seran felices precisament perquè hauran decidit lliurement el tipus de família que volen ser. Em dirigeixo a vostès per demanar-los, que no facin servir siusplau la paraula de déu, del seu déu, per a imposar-nos el model de vida que vostès volen seguir. Jo sóc filla única, però tinc la família més gran del món. Siusplau, visquin en pau amb la seva família nombrosa, però deixi’ns a la resta viure en pau també amb la nostra. HELENA MINUESA (01/01/08) Llicenciada en Humanitats
