La suspensió, durant deu dies, de totes les activitats extraescolars fora del grup bombolla és l’última de les moltes patacades que ha rebut el sector del lleure infantil i educatiu des de l’inici de la pandèmia. El santcugatenc Carles Bosom, director de l’entitat de serveis socioculturals i dinamització del lleure Aula2, explica a Cugat Mèdia la seva experiència.
Aula2 va néixer fa més de 40 anys a Sarrià amb la voluntat d’explicar d’una manera lúdica els coneixements que ja s’impartien de forma teòrica a l’escola. Actualment, l’entitat organitza casals, colònies, sortides d’un dia i activitats extraescolars per tot el territori català. A Sant Cugat ha col·laborat amb diferents centres educatius i ara mateix segueix oferint els seus serveis a l’escola Collserola. Des de l’inici de la pandèmia, el del lleure extraescolar és un sector que s’ha trobat amb limitacions de molts tipus. Tal com explica Bosom, d’una banda, “el professorat s’ha mostrat molt reticent a deixar entrar monitors de fora del centre per por de trencar els grups bombolla”. A més, econòmicament és un moment complicat per a moltes famílies, i això fa que el pressupost es retalli amb aquest tipus d’activitats que no són de primera necessitat. D’altra banda, en relació amb les colònies, Bosom explica que “ha estat difícil arribar a acords entre els centres i les famílies”, ja que, en alguns casos, el centre volia fer-les, però les famílies no responien, i en altres, les famílies reclamaven aquest servei, però els centres consideraven que no era adequat. Bosom explica que la situació és especialment complicada pel fet que, amb l’excepció d’aquests deu dies de gener, aquest tipus d’activitats no s’han prohibit i, per tant, les ajudes han sigut molt poques, però la demanda ha baixat molt i les restriccions en el nombre de participants han complicat o, inclús, impossibilitat, la seva rendibilitat. Per il·lustrar-ho, Bosom explica que “el 2019 vam facturar 1.200.000 euros i el 2020 amb prou feines vam arribar als 200.000 euros. Però els impostos, els lloguers i totes les despeses fixes s’han de seguir pagant”. Malgrat les dificultats, el santcugatenc afirma que “nosaltres aguantarem, segur, però no és fàcil perquè les ajudes són insuficients i arriben tard”. Un altre factor que dificulta la seva tasca és la incertesa. És difícil planificar la feina més enllà de les dues pròximes setmanes. No obstant això, les esperances estan posades a la primavera, ja que “el 80% del nostre negoci és a partir del març, primer amb les colònies, i després amb els casals d’estiu”. De moment, toca esperar que passin aquests deu dies per seguir oferint, encara que sigui de forma restringida, les activitats als centres. “En comptes de fer activitats que duren tot el dia i fora de l’aula, el que estem fent és adaptar les activitats per fer-les a l’escola mateix”. Això estalvia a les famílies la despesa del desplaçament i comporta una reducció del temps de l’activitat. D’aquesta manera, l’activitat és més econòmica i té més sortida que quan requeria un major pressupost.
