Llegint el diari Avui i en concret les notícies relatives a Catalunya he quedat bastant sobtat per algunes d’elles que intentaré comentar. La primera es refereix al Congrés del Partit Popular celebrat a Barcelona. Tot han estat flors i violes, fins i tot amb el bany de masses que va rebre Alicia Sànchez, actual presidenta del PP a Catalunya. La traca final va arribar quan en Rajoy va estendre la mà al PSC per formar una coalició a l’estil basc per configurar el proper govern de Catalunya.
Ràpidament en Iceta, es va despenjar dient que no pactarien amb el PP mentre mantinguin l’Estatut al TC i per tant va deixar una porta semioberta en la qual hi cap un pacte. Com era obvi, immediatament va assegurar que en Rajoy el que vol és pactar amb CiU. Pilotes fora, com sempre. L’altre personatge que surt a escena és en Puigcercós. Anuncia que del PSOE i del PP, els catalans no podem esperar res i la setmana passada, el seu diputat Ridao, votava a favor de la LOFCA i a sobre donava explicacions de les bondats de la mateixa. Això deuria ser perquè no recordava la posada en escena dels seus amb els socis del govern català, quan declaràvem el gran finançament per Catalunya assolit amb el PSOE gràcies a l’Estatut. Sóc molt curt d’enteniment però crec que ambdós temes són contraris. Ara sembla que el tema urgent és la llei electoral catalana. Cal fer-la ja. Això ja crema. Els experts han enviat al Parlament una distribució possible per dividir el territori català en set vegueries que decidirien els resultats electorals. Proposa el nombre de diputats que cadascuna podria tenir amb una mena de formula que combinaria els habitants i l’equilibri territorial. Equilibri? El cert és que les llistes obertes no queden contemplades però ofereixen la possibilitat de posar creuetes per triar uns candidats o altres. No coneixo tota la proposta feta pels experts però si els socialistes tenen tanta pressa amb aquest afer, segur que els beneficia en detriment d’altres. Volen tenir la llei per a les properes catalanes. Tres d’anys d’Estatut i ara tot són presses. Torno a dir que la pressa és una companyia poc adequada per resoldre temes del país. Tots aquests moviments són ja electorals encara que falti temps per a les eleccions. En el meu cas tinc molt clar que Catalunya precisa d’una regeneració, un lifting. Un canvi. Un rentat a fons. I espero que sigui aviat ja que de segur com estem no sé si disposarem de temps per salvar la nau. El primer que marxarà serà el capità, quedarem sols i amb uns salvavides punxats. MIQUEL QUINTANA és membre de l’executiva de CiU
