Fátima Sánchez forma part de la tripulació del Mediterranea Saving Humans, un vaixell que es dedica a salvar la vida de migrants al Mediterrani. Ara, però, aquesta nau està inoperativa. “Vam tenir un rescat bastant complicat, totes les persones que vam rescatar venien en condicions mèdiques extremes i en un estat de vulnerabilitat absolut”, relata Sánchez. El centre de coordinació de Roma, però, va denegar que el vaixell atraqués al port més proper: “Sota la nostra pròpia responsabilitat, vam decidir desobeir el govern italià (…) i vam entrar a Trapani (Sicília); tan bon punt vam desembarcar, les autoritats ens van comunicar que estàvem 60 dies detinguts i una multa de 10.000 euros. La gent segueix morint al Mediterrani i no podem assistir-los”.
La cooperant ha visitat Sant Cugat aquesta setmana, dins del programa de Ciutats Defensores dels Drets Humans. Cugat Mèdia i elCugatenc l’han entrevistat, en una conversa on ha reflexionat sobre les dificultats que imposen els estats per fer tasques de salvament.
També ha parlat sobre la proliferació de discursos d’odi vers les persones migrants, així com del genocidi a Gaza i el paper de la Global Sumud Flotilla. De fet, Sánchez ha participat a Ciutats Defensores dels Drets Humans en substitució del seu company Iasonas Apostolopoulos, que ha format part d’aquest col·lectiu d’activistes que volia trencar el setge d’Israel sobre Palestina per introduir-hi ajuda humanitària.
“Europa fortalesa”
L’any 2023, el parlament italià va tirar endavant un decret del govern de Giorgia Meloni que limita quants rescats es poden fer i que assigna ports llunyans als vaixells que fan salvament. Una normativa que contradiu el dret internacional, tal com alerten les ONG que treballen fent aquestes tasques. “La criminalització és cada cop més gran, no només per a la gent que està en moviment, sinó també per als que hi cooperem”, avisa Sánchez, que creu que el continent està tendint a tancar-se sobre sí mateix: una “Europa fortalesa“.
L’acció d’Itàlia ha suposat acords amb països tercers, com Tunísia i Líbia, a qui s’encomana la gestió dels límits fronterers. Sánchez avisa, això sí, que les polítiques migratòries de l’Estat espanyol amb l’italià no són tan diferents com es pot esperar. “Espanya està pagant Mauritània per tallar el flux migratori des d’allà; estem seguint una mica la mateixa política”, apunta.
Tot plegat suposa un esgotament per als cooperants. “Parlem de detencions, multes econòmiques que ens desgasten tant mentalment com econòmica”, diu la membre de Mediterranea.
Contra els discursos d’odi
Per a Sánchez, les mesures dels estats europeus no solucionen els problemes, de fet, considera que “els amaguen sota una manta”. “Tots tenim dret de poder migrar, i el problema d’aquest tipus de polítiques és que al final les vies que s’obren no són segures”, alerta. I també avisa que tot plegat contribueix a amplificar missatges d’odi, els quals insta a tallar d’arrel.
“Nosaltres hem migrat, com a espanyols, i aquesta gent fuig de guerres, de la pobresa, de treballs forçats, de violacions sexuals”, explica la cooperant, que recorda que la Declaració dels Drets Humans recull que migrar és un dret.
Quant a les notícies falses i la desinformació, és optimista: “Tenim la informació a tir de pedra, si estàs llegint una notícia que veus que no és creïble, sempre hi ha altres mitjans on intentar contrastar-ho”. Sánchez fa també una crida a l’acció: “Si sents algú amb un discurs racista, està bé alçar la veu i dir que això no és així”.
