Les epidèmies han esdevingut un dels principals indicadors de com resolem els problemes socials. La malaltia no és només un problema de medicalització, sinó que és també un repte, de salut, d’economia i de societat.
L’actual epidèmia de Pesta Porcina Africana (PPA) ens posa davant del mirall per veure com afrontem les dificultats que ens afecten. Per una banda, tenim les mesures de protecció lògiques, com la disminució del pas dels humans a espais afectats o la desinfecció d’elements contaminats (botes, pneumàtics, eines etc.), fins a la barbàrie que significa plantejar-se l’eliminació de milers de porcs senglars amb les seves famílies i les seves cries sanes.
El que no consideren quan parlen de ‘plaga’ és que el porc senglar té també dret a l’existència i que els seus avantpassats ja eren aquí, a Catalunya, a Terrassa, a Sant Cugat, 22 milions anys abans de la nostra arribada al continent.
En el seu moment, aquests que ara aixequen les armes emocionats per satisfer la seva pulsió de matar, aixecaren les armes també per eliminar el llop ibèric o el linx ibèric, considerat també com a ‘feristela’, i van aconseguir la desaparició d’aquestes espècies i en conseqüència la proliferació de les seves preses.
El problema que ocasionaren amb les armes el volen continuar resolent amb les armes. Perquè matar és la pulsió d’aquells humans de pensaments bàsics, portaveus de la violència estructural i organitzada, en contra d’aquells innocents als quals els neguen el seu dret a existir.
La PPA, una història d’abús colonial
L’imperi britànic va envair el que ara coneixem com a Kenya i va començar a criar porcs junt amb la fauna local mentre matava animals autòctons, sobretot elefants per extreure’n marfil, i assassinaven, esclavitzaven i torturaven els humans que allí hi vivien. Era qüestió de temps que possiblement un facoquer transmetés el virus als porcs de granja i s’esdevingués una pandèmia.
Uns quants segles després continuem culpant els animals dels problemes que ha provocat la inconsciència i l’ambició d’alguns humans als quals els falta empatia i els sobra poder.
Vivim en una època opaca, correm el risc de caure en la foscor. La nostra visió utilitària dels altres, siguin animals o humans, a més de la negació dels valors que van fer gran la Il·lustració i el coneixement, ens porta a aquest risc continu producte d’uns arguments mancats d’empatia.
Hem d’aprofundir en la ciència empàtica i de qualitat per resoldre els problemes, hem d’evitar la precarització dels laboratoris per evitar-ne les errades, la seva venda als interessos mercantils, l’ús d’animals com un producte més. Hem de tenir una ciutat neta de brossa per no afectar la fauna. Començar una transició ecològica vers la transformació de negocis contaminants, com ara les megagranges porcines, per negocis compatibles amb la vida i els ecosistemes.
També hem de tenir polítics que entenguin els problemes ètics, socials, sanitaris, i que tinguin prou cultura de prevenció per no haver de resoldre els problemes a trets. Perquè ja n’hi ha prou d’armes, ja n’hi ha prou de guerres, ja n’hi ha prou de declarar-nos la guerra entre nosaltres i a les altres espècies, ja n’hi ha prou de la cultura de l’odi i del desconeixement. És hora de començar la cultura de la pau, el reconeixement i l’empatia.
