El poder judicial en un gest d’anticorrupció ha agitat les tranquil·les aigües del nostre aparent ‘oasi’, la qual cosa ha provocat frases de repulsa, certa intranquil·litat en alguns i fins i tot manifestacions contràries en una part de la població. La transgressió econòmica si sempre és repulsiva, més ho és quan, en plena crisi, moltes famílies viuen ratllant la pobresa.
Els servidors públics, obligats a comportaments honestos en la seva acció política, han d’orientar les seves decisions a arribar al benestar de la ciutadania. És lloable que les nostres consciències se sentin ofeses per les notícies i imatges dels presumptes protagonistes del frau, difoses en els mitjans de comunicació però, tot i així, ens sorprèn que romanguem absents, com si la història no anés amb nosaltres, quan una vegada i una altra des del poder no es compleix la llei en posar impediments als processos judicials o simplement en no acatar les sentències dels tribunals. Davant aquest delictiu comportament, sense conseqüències penals, no es reacciona malgrat ser un implacable atac al sistema democràtic, sistema que ens van donar quan el poble va aprovar majoritàriament la Constitució de 1978. ‘El més important per als homes és la virtut i la justícia i també la legalitat i les lleis’, va manifestar Sòcrates. Paraules i idees que han estat guia i font del pensament universal i l’origen de la democràcia mateixa, referència històrica obligada a consolidar-se en la nostra estructura social i legal en bases grecollatines. Ara, per tibar més encara la delicada línia de la Llei, en nom d’una suposada llibertat d’expressió, s’està promovent o facilitant un referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta classe de consultes són competència de l’Estat i estan destinades a tots els espanyols per la qual cosa no s’entén que una plataforma ciutadana, en aquest cas la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació, decideixi unilateralment cridar a les urnes als habitants d’un municipi com si s’anés a opinar sobre alguna cosa tan simple com la localització d’un fanal. En aquesta ocasió, la intenció de prémer l’opinió ciutadana és fracturar l’estructura de l’Estat, proposta que ens enfronta de ple amb el marc legal que entre tots hem dissenyat i que ha permès conviure dretes, esquerres i nacionalistes per a adquirir drets ciutadans i proclamar la veritable llibertat resultant del procés democràtic. Si hagués persones o col·lectius que, en el seu lliure albir, no estiguessin d’acord amb la Constitució, l’Estat de Dret marca les pautes a seguir per a reformar la Carta Magna en el marc del Congrés dels Diputats, on resideix la sobirania popular. No obstant això, és obvi que intenten eludir els procediments establerts, i per això, a aquells que desitgen complir amb la normativa vigent, els compet en primer lloc respectar la legalitat i a continuació, denunciar quan se la distorsiona, perquè així es defensa la llibertat de tots. En aquesta difícil conjuntura estem obligats a meditar si qui infringeix la llei podrà després exigir que es compleixi. ANA MARÍA TORRIJOS és presidenta del PP de Sant Cugat
