L’extinent d’alcalde de CiU enceta avui una trilogia de reflexions sobre la llei electoral: abstenció, llistes obertes i segona volta.
Un dels enemics de la Democràcia és l’abstenció. La indiferència. La manca de confiança en el sistema polític. L’acte de votar que, en un temps i per alguns, va ser el màxim exponent de la llibertat, avui produeix tedi i és practicat com un vot de càstig. L’abstenció és molts cops l’opció més votada i sobre la qual tots els partits especulen (‘si no hi hagués hagut tanta abstenció haguéssim guanyat’, ‘hi ha hagut tanta abstenció perquè el govern no ho fa bé’, etc ) Aquests comentaris tenen una vida molt curta: la nit electoral. Aleshores per a a qui és un càstig? Solament es pretén amb l’abstenció un càstig d’unes hores cada quatre anys? No ho compto. Cal canviar la Llei electoral donant una certa proporcionalitat directa a l’abstenció i al nombre d’escons ocupats. – En primer lloc es veuria recompensat el sacrifici dels abstencionistes actius. – En segon lloc canviaria l’actitud dels politics. Si està tot el peix venut hi ha menys interès – En tercer lloc tothom voldria evitar l’excés de influència de les forces minoritàries amb electorat fidel Crec que cada sessió parlamentaria o plenària municipal seria una muda acusació als politics assistents i tothom maldaria per millorar i convèncer els votants. PASQUAL D’OSSÓ Extinent d’alcalde de CiU
