Ser dona i científica pot convertir-se en una odissea. En un món tan competitiu i precari, calen molts sacrificis per poder dedicar-se plenament a la ciència i la pressió social pot portar moltes noies a abandonar-ho a mitges. A més, les joves es troben amb un altre fre, el que es posen elles mateixes. Han sentit moltes vegades que les ciències no són per a nenes, que és millor que es dediquin a altres coses i el missatge, al final, fa forat. Ràdio Sant Cugat ha reunit quatre científiques, tres investigadores i una enginyera, per parlar-ne coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que vuit escoles de la ciutat celebren amb activitats especials fins al 8 de març.
Flor Correa Fiz, investigadora de l’ IRTA-CReSA, Nàdia Tarifa Mateo, postdoc a l’ Institut de Química d’Estrasburg, Clara Remacha Corbalán, enginyera d’aplicacions 3D a HP
i Laura Calvet Mir, investigadora de l’ ICTA-UAB, s’han trobat als estudis de Ràdio Sant Cugat per parlar al voltant de l’estatus de la dona a la ciència. La majoria de vocacions a la taula eren primerenques, menys la de Remacha Corbalán, que ha assenyalat que no tenia gaire clar quina mena de carrera volia fer abans de decidir-se finalment per l’enginyeria. I és que cal vocació per sobreviure a la teranyina de màsters, doctorats, postdoctorats i projectes temporals que formen la investigació actualment a l’estat i al continent. Tot plegat, precari i inestable i que dificulta molt poder fer cap mena de pla de futur. Nàdia Tarifa Mateo, per exemple, es troba ara mateix en ple postdoc a l’Institut Químic d’Estrasburg, on investiga el contingut de recipients prehistòrics per determinar què menjaven els nostres avantpassats. Sovint, la feina d’investigació va acompanyada d’estades arreu d’Europa, i del món, en una fuga constant de talent que després costa de repatriar. Una excepció és Laura Calvet Mir, investigadora a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, que remarca que ella ha aconseguit no moure’s, però sí que admet que hagués tingut més oportunitats si hagués marxat a estudiar i treballar a l’estranger. Calvet Mir treballa ara en un projecte mundial que vol recollir el coneixement que acumulen generacions de poblacions rurals sobre el clima i l’entorn natural per complementar el coneixement científic, que sovint no aconsegueix incorporar tota l’evolució històrica i social que la saviesa popular és capaç de reunir. Flor Correa Fiz, per altra banda, pot parlar i molt sobre la compatibilitat entre família i investigació. La bioinformàtica, l’única de les quatre ha sigut mare, va haver de fer una aturada a la seva carrera després del doctorat i assenyala que després de dos anys sense treballar al món de la ciència és molt difícil reenganxar-se a la roda. Ella, però, ho ha aconseguit i ara col·labora en la investigació sobre la microbiota dels animals i com interactua amb les malalties. Més concretament, els bacteris que es troben al nas dels porcs i a la seva flora intestinal amb l’objectiu de desenvolupar futurs probiòtics. La història de Clara Remacha Corbalán és diferent. Ella treballa en una empresa privada, HP, a l’elit mundial de la innovació en impressió 3D. Especialitzada ara mateix en l’àmbit mèdic i en les potencialitats de les tres dimensions per fabricar materials de precisió i pròtesis, per exemple, Remacha assenyala que troba a faltar més informació sobre la feina que fan els científics cap a les més joves. L’enginyera va ser una de les que van participar l’any passat al programa 100tífiques, que fa xerrades motivadores als instituts, i remarca que va descobrir que quan expliques en què consisteix la feina que es pot fer a partir de les carreres científiques, a les noies també se’ls desperta la curiositat.
La celebració a les escoles santcugatenques
Xerrades de científiques, murals, activitats i exercicis formen part de la celebració de les escoles santcugatenques d’aquesta diada. Turó de Can Mates, l’Olivera, Escola Catalunya, Ferran i Clua, Pins del Vallès i Joan Maragall s’han sumat amb diferents propostes a la jornada, destinada a visibilitzar la feina de les dones científiques i conscienciar sobre la desigualtat que existeix en aquest àmbit. De fet, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació va publicar fa dos anys un estudi preocupant. A partir dels sis anys les nenes s’autodescarten per les matemàtiques, la física o l’enginyeria i això acaba significant que només el 28% dels investigadors del món són dones. Ho ha explicat al programa la membre de la Coordinadora d’Afes de Sant Cugat Montse Mateo, que també ha participat a l’espai.
