Sant Cugat celebra la festivitat de Tots Sants amb un munt d’activitats, moltes d’elles vinculades a la tradició forana de Halloween. Però abans que les disfresses envaïssin la ciutat, especialment els aparadors comercials, només teníem com a referents les visites al cementiri i taules parades amb panellets, castanyes i moniatos. Per sort, les delícies gastronòmiques d’aquestes dates es mantenen, esdevenint un dels reclams comercials més potents de la tardor. Malgrat el vessant més consumista de Tots Sants, però, part de la ciutadania encara es deixa emportar pels costums i les tradicions.
L’origen de Tots Sants
El papa Bonifaci IV va obrir el camí a principis del segle VII per plantar la llavor de la festivitat de Tots Sants. Va consagrar el Panteó de Roma a la Verge Maria i a tots els màrtirs cristians i va marcar el 13 de maig com a festa de Tots els Déus. Gregori III també va refermar el record a tots els sants construint una capella a la Basílica de Sant Pere. Al segle IX, va ser Gregori IV, però, el responsable de canviar la data de celebració a l’u de novembre, així com de promoure un segon dia de pregàries.
Així és com es designa data per a aquesta festa tradicional catòlica en record dels avantpassats morts. Tot perquè el pontífex va voler fer coincidir el primer de novembre amb les festes paganes lligades als difunts que celebrava el món rural en honor als déus celtes i germànics. A Catalunya, la tradició va arribar al segle VIII amb Lluís el Pietós. No obstant això, Tots Sants es remunta a l’època en què els pobles celtes recordaven els seus morts. L’1 de novembre, festiu oficial a l’Estat espanyol, venera els sants i màrtirs; mentre que el 2 de novembre celebra el Dia dels Difunts, quan es recorden els morts que encara no són sants.
Aquest segon dia de novembre serveix, segons la litúrgia, per pregar per les ànimes i fer una segona visita al cementiri. En els últims anys, al voltant de 9.000 persones visiten el cementiri municipal de Sant Cugat de forma esglaonada en els dies previs i posteriors de Tots Sants. El cementiri acull una pregària al matí, però no és l’únic recinte en fer-ho. L’església de Sant Pere d’Octavià ofereix no una sinó cinc misses en diferents horaris al llarg del dia.
La nit de Tots Sants
L’herència del poble celta prové de les festes del Semain (o Samuhin), sent els primers a dedicar una jornada als seus morts. Amb el Semain s’inicia l’època més fosca de l’any quan les hores de sol es retallen i arrenca el fred. En canvi, el període de temps clar comença per als celtes l’1 de maig amb el ressorgir de la natura. El cristianisme va agafar la festa com a pròpia i incorpora el toc de campanes fins a la matinada. Per agafar forces per dur a terme la tasca, els campaners menjaven castanyes i moniatos. I d’aquí sorgeix el perquè aquests productes típics de la tardor s’associen a Tots Sants.
La nit del 31 d’octubre és coneguda, tradicionalment, com la nit de Tots Sants. Les primeres castanyeres, segons el costumari de Joan Amades, van arribar a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Situaven les parades de venda en els camins de pas obligat dels cementiris. Es diu que mentre torraven les castanyes resaven per l’ànima dels difunts.
I els panellets? Antigament, els romans oferien pastissets de mel als difunts. De fet, Catalunya havia celebrat àpats la nit del 31 d’octubre en honor als difunts i era costum “guiar els difunts” a casa encenent llums i espelmes.
