Un estudi d’UNICEF sobre el paper de les ONG i els grups de dones a l’Índia ens parla de les seves fortaleses i debilitats.
Sobre els avantatges de les ONG versus les organitzacions estatals, l’estudi remarca que el nivell d’èxit dels programes realitzats per les ONG es basa en el compromís d’aquestes envers el desenvolupament i enfortiment de les seves comunitats, en la proximitat a les persones amb qui col·laboren, la seva flexibilitat en les seves estructures d’operació i organització, en l’activació de projectes a partir de les demandes i necessitats específiques de les col·lectivitats. Les ONG poden arribar a àrees remotes de població, treballar conjuntament amb els beneficiaris per a seleccionar intervencions alternatives i treballar amb programes amb una forta base social. En quant als grups d’autoajuda, es bàsic el criteri i metodologia emprada per l’ONG a l’hora d’identificar els membres dels grups. Es primordial que les activitats dels grups incloguin formació específica, finançament, i desenvolupament d’habilitats específiques. Els grups en els quals només es treballa aportant ajuda financera tenen una probabilitat més gran de desaparèixer una vegada els diners s’han utilitzat. La cohesió del grup, la formació de les dones en la disciplina fiscal amb els microcrèdits, la formació en les àrees professionals on decideixen iniciar una activitat econòmica, la formació i participació de les dones amb eines democràtiques i transversals enforteix els grups que es converteixen en els actors principals de canvi en les seves comunitats. Com diuen les dones dels grups amb qui col·laborem Forkids/PVS: ?Ja no som invisibles?. MARÍA JOSÉ PELLICER (columna publicada el 23/10/08) Portaveu de Forkids
