L’Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) ha posat en marxa aquest dijous, coincidint amb
El doctor Javier Herranz, responsable de la unitat, ha explicat en una entrevista a Cugat.cat que es calcula que hi ha entre un 5% i un 7% de la població que pot estar afectada per una malaltia minoritària. Herranz reconeix que són malalts ‘complexes’, però que cada any tenen més i millors mitjans tecnològics per a diagnosticar aquest tipus de casos. El doctor de l’HUGC
també afirma que, en tractar-se d’un conjunt de pacients ‘molt heterogeni’, no es pot protocolitzar, tot i que hi ha un sistema per a descartar malalties freqüents que es puguin presentar ‘d’una forma inhabitual’ amb proves complementàries i estudis moleculars o genètics. Aquesta nova unitat té l’objectiu d’escurçar el temps de diagnòstic i trobar un cribratge per detectar les malalties poc freqüents. De fet, Herranz assegura que, ‘en el moment en què una malaltia es coneix, els seus diagnòstics es multipliquen’. El responsable del departament també explica que, dins de les malalties rares, quan les manifestacions són més clares i la malaltia és més greu el diagnòstic sol fer-se abans. Les que costen més de diagnosticar, per tant, són les de desenvolupament més lent, com per exemple les genètiques que es manifesten quan el pacient ja és adult. Les denominades malalties minoritàries
són aquelles que afecten a menys d’una persona de cada 2.000 habitants. Es calcula que hi ha 400.000 persones que pateixen aquest tipus de dolències a Catalunya.
Nova unitat de medicina hiperbàrica
Des d’aquest dijous l’hospital també disposa d’una nova unitat mèdica de medicinia hiperbàrica, una teràpia farmacològica basada en dispensar una alta concentració d’oxigen a una pressió superior a l’atmosfèrica a l’interior d’una cambra hiperbàrica. D’aquesta manera, l’oxigen es disol i es transporta de forma més fàcil a la sang amb una hiperoxigenació de les cèl·lules del cos. Concretament, el pacient ingressa en una cambra hiperbàrica i respira concentracions d’oxigen properes a un 100 per cent en un entorn pressuritzat que comporta beneficis fisiològics com per exemple la regeneració de teixits, lesions musculars, òssies i de tendons.

