En primer lloc cal reflexionar sobre la perversió que suposa que els canvis a la política, hagin de fer-los els politics. Un exemple: els canvis a la Llei electoral, solament són estudiats i desenvolupats pels partits politics.
Els partits politics avaluen sempre les diferents hipòtesis, els efectes que tindrien sobre el poder de les seves opcions, no pensen com podrien tenir més implicació dels electors ni menys abstenció, vots en blanc etc.. Els canvis a les lleis electorals, caldria que els originessin els electors i es forcés als politics a acceptar-los. Caldria que hi hagués llistes racionalment obertes, on el polític presentés el seu particular programa (relació de demandes raonades i raonables dels seus electors) i, que durant la legislatura anés donant compte de les gestions per aconseguir els objectius del programa. Al final de la legislatura, caldria passar comptes als seus electors, amb un llistat de promeses i compliments o mancances. Amb més implicació dels electors a les lleis electorals minvaria l’abstenció, i amb més compromís dels politics amb els electors. PASQUAL D’OSSÓ Extinent d’alcalde de CiU
