Lurdes Vidal: ‘La islamofòbia està molt arrelada a Espanya’

‘Les polítiques exteriors dels paísos occidentals, lluny de combatre el terrorisme, l’afavoreixen’. Així de contundent s’ha mostrat la directora de l’Àrea del Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània i professora del màster sobre el món àrab i islàmic de la Universitat de Barcelona Lurdes Vidal, a la xerrada ‘El ‘xoc de civilitzacions’ 25 anys després: la conjura dels populismes i la islamofòbia’, del 33è curs d’Estiu de la Unipau. En aquest sentit, la també redactora en cap de la revista Afkar/ideas ha fet un repàs de les teories que els acadèmics occidentals han vertit cap al món àrab i que han ajudat a construir un imaginari negatiu vers els ciutadans d’aquestes regions.

Segons Vidal, des de finals del segle XIX i principis del XX, historiadors i acadèmics com Bernand Lewis i Samuel Huntington han fomentat una visió de l’orient basada en l’arcaicisme, la inferioritat, la violència i la barbàrie, posant els valors de la cultura Occidental per damunt i considerant-los vàlids i legítims per a qualsevol societat civilitzada. La professora afirma que amb els atacs a Europa, perpetrats per joves musulmans nascuts al continent es comença a parlar de ‘radicalització’ als mitjans, un terme que, segons Vidal, no s’ha definit correctament ni tampoc ha de ser necessàriament dolent. L’estigmatització del joves musulmans, l’escepticisme vers l’acollida de refugiats i l’obsessió per buscar un ‘model’ de terrorista ha promogut actituds islamòfobes tant als partits de dretes com d’esquerres que, de retruc, s’han filtrat a la societat.

Per a Vidal la solució passa per fomentar polítiques de defensa i a llarg termini que analitzin de manera acurada com prevenir el terrorisme. També aposta per la promoció d’espais d’interacció i convivència ‘per començar a conèixer-nos’. Ho ha explicat fent referència als joves de Ripoll autors de l’atac de l’agost passat a Barcelona.

Lurdes Vidal conclou que cal fer autocrítica, veure ‘què fem malament’ i ‘omplir els buits’ que encara alimenten els nostres prejudicis.