Els casos de Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) es van triplicar després del confinament i, actualment, constitueixen un problema de salut important que afecta entre el 5 i el 8% de la població adolescent i jove. L’alta exposició a les xarxes socials (especialment TikTok i Instagram), el foment obsessiu de l’exercici físic i dels hàbits alimentaris, i l’aïllament social en l’etapa de l’adolescència són alguns dels factors que expliquen l’increment. Tot i això, la psicòloga referent en TCA al CAP de Can Mates, Marta Curet, es mostra optimista gràcies a la detecció cada vegada més precoç de la malaltia i assegura que “la recuperació total del TCA és possible”.
Marta Curet a la consulta del CAP de Can Mates / Foto: Cugat Mèdia
Quins tipus de TCA hi ha?
Els TCA inclouen l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartaments i el trastorn restrictiu i selectiu de la conducta alimentària. L’anorèxia, la més comuna dels TCA, es caracteritza per una obsessió amb la imatge corporal i la pèrdua de pes. La bulímia pels afartaments i les conductes compensatòries (com els vòmits o l’exercici excessiu). El trastorn per afartaments consisteix a menjar de forma compulsiva i, finalment, el trastorn restrictiu i selectiu afecta sobretot infants petits i no està relacionat amb la imatge corporal, sinó amb dificultats sensorials o pors a menjar determinats aliments.
Com podem detectar un possible TCA?
Els senyals d’alerta que poden ajudar a fer una detecció precoç d’aquestes malalties són:
- Els canvis de pes (tant de pèrdua com d’augment sobtat).
- Els canvis en els hàbits alimentaris (quantitat i tipus d’aliments).
- La preocupació excessiva per la imatge corporal.
- L’aïllament social.
- Els canvis d’humor o la irritabilitat.
Tal com apunta la psicòloga, el TCA sovint és la punta de l’iceberg d’altres problemes relacionats amb els canvis vitals, l’ansietat, l’assetjament escolar, la mort d’un familiar o la baixa autoestima. Alguns dels trets més habituals de les persones que pateixen TCA són el perfeccionisme, l’autoexigència o la impulsivitat.
Les nou veritats del TCA
Curet comparteix aquestes nou afirmacions sobre el TCA que desmenteixen alguns dels mites més estesos al voltant d’aquest trastorn.
- Molta gent amb TCA es veu aparentment saludable.
- Les famílies no són culpables del TCA.
- Un diagnòstic de TCA és una crisi de salut que interromp el funcionament personal i familiar.
- El TCA no és una elecció; és una malaltia mental molt seriosa amb base biològica.
- El TCA afecta persones de qualsevol edat, sexe, procedència, orientació sexual i estatus socioeconòmic.
- Els malalts de TCA tenen un alt risc de suïcidi i de patir complicacions físiques i mèdiques a llarg termini.
- Tant els gens com l’ambient influeixen en el desenvolupament del TCA.
- Els gens sols no prediuen si es desenvoluparà un TCA.
- La recuperació total en els TCA és possible.
