Després de la vaga de dijous passat cal que les parts reflexionin. Cal que abandonin, primer de tot, la prepotència.
-Sr. Maragall, la vaga no va fracassar. No faci de mag Lari. Si compto aquests i resto aquells … i surt un conillet blanc del barret. -Sindicalistes de la USTEC i altres, no agraeixin el suport massiu de les famílies. Les mares i pares es van trobar un escrit dels centres el dimecres a la tarda on es deia que millor que no portessin els seus fills a les aules. Davant la disjuntiva, els pares i les mares van fer cas a les direccions dels centres. Es podia fer una altra cosa? -Siguem positius. La vaga de dijous i també les bases de la llei han servit per obrir un gran debat sobre l’ensenyament a casa nostra. -Fem el debat. Dialoguem. Sense imposicions, però també sense visions corporativistes. De moment, s’ha començat a fer en obert el debat de la sisena hora. Molts diners amb un destí incert. Molt pressupost, molt professorat i….? Sembla que una mesura d’aquesta envergadura no ha millorat la qualitat. Potser calia atacar les conseqüències de la diversitat a les aules, potser calia reforçar amb professorat la partició en grups de l’aula, potser calia potenciar les aules d’acollida, potser, potser… -Sr Maragall i sindicalistes de la USTEC, és l’hora de parlar. És l’hora d’iniciar un diàleg sincer i obert. Cal una reorganització dels centres, cal una avaluació del professorat, cal un professionalització de les tasques directives. Calen moltes coses. Però no es poder fer sense els i les mestres. És l’hora del diàleg. El país no es pot permetre ni un minut més de prepotència XAVIER FORNELLS Coordinador de l’Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana
