Segons les dades de l’INE d’1 de gener de 2024, a Sant Cugat érem 98.621 habitants, molt a prop de la xifra màgica dels 100.000 habitants, una fita que molts donem per fet en els últims anys veient la tendència de creixement de població. Amb aquestes dades ens posiciona com la dotzena ciutat de Catalunya, per fer-nos una idea Girona seria una ciutat similar a la nostra.
Si analitzem els serveis públics que tenim, veiem que tenim tres centres d’atenció primària, quatre instituts, vuit escoles bressol, dotze escoles, set centres culturals i diversos equipaments esportius. A part d’això podríem sumar tot el que envolta al transport públic, xarxa de bus, rodalies i ferrocarrils.
Quines necessitats tenim com a ciutat? Sempre hem parlat de tenir un hospital, ja fa més d’un any que es va especificar que seria un hospital de dia, per tant, s’ha avançat en aquest tema i esperem que el govern de la Generalitat ho pugui fer realitat en aquesta legislatura. Cal no oblidar la demanda d’uns jutjats que des de les institucions de l’estat han fet la seva feina i han donat el vistiplau per la construcció definitiva per part de la Generalitat.
Evidentment, podem dir que tenim serveis públics, però alguns arriben tard, sobretot si ho comparem amb la velocitat de creixement de població que hem tingut en els darrers anys.
Com sempre dic, hem tingut una mala planificació com a ciutat en els últims vint-i-cinc anys, alguns dels responsables continuen al govern de la ciutat i no tenen cap problema a continuar creixent sense serveis.
El govern actual de la ciutat ens presenta un projecte a Can Sant Joan per fer 3000 habitatges, i això suposaria 9000 persones més a Sant Cugat, un projecte sense consensuar amb l’Incasòl propietaris dels terrenys. És una més d’un govern que només presenta projectes sense concretar dates, pressupost ni informació prèvia als grups de l’oposició. Cal recordar que els mateixos polítics que han endarrerit la construcció de l’Escola la Mirada al bosc de Volpelleres, ara no tenen cap problema a carregar-se tot un bosc integrat a la serra de galliners per fer habitatge. La conclusió és clara, quan es tracta de tenir serveis públics i de qualitat, pel govern no és la seva prioritat.
El PSC és el partit dels serveis públics, com així ho vam demostrar ara fa un any en la campanya electoral on Salvador Illa va aconseguir ser president de la Generalitat de Catalunya. Sant Cugat com altres ciutats han patit un retrocés en la qualitat dels serveis públics en els últims anys per uns governs independentistes que ben bé no se sabien des d’on governaven i cap a on volien portar el país.
Ha arribat el moment de plantejar-nos com a ciutat si volem continuar creixent o no. És una pregunta que cal fer, ja que en l’actualitat els serveis públics, la mobilitat i la falta d’equipaments, estan tensionats, si continuem creixent ens podem trobar en una ciutat col·lapsada.
