Continuem amb la ronda de columnes d’opinió signades pels ponents del curs d’estiu de la Unipau. Avui comptem amb la ploma de José Ángel Ruiz Jiménez, professor de l’Institut de la Pau i els Conflictes de la Universitat de Granada.
La filosofia oriental ofereix una sèrie de propostes plenes de referèncias familiars al ciudadà occidental com el budisme zen, la no violència, les arts marcials o el ioga. Aquestes propostes són desconegudes i ens evoquen quelcom llunyà, exòtic, diferent als nostres valors i pensament. Per això, o bé mantenim una prudent distància o bé ens apropem amb una curiositat sobretot basada en com d’aliè ens resulten els seus discursos, estètica, missatge i fis i tot la percepció del mateix cos. Però l’ésser humà és el mateix a tot el planeta i els seus objectius són idèntics: la recerca de la felicitat individual i col.lectiva. No és dífícil de creure que el cor dels ensenyaments orientals, un cop s’ha realizat un acostament a aquests, ens resulten sorprenentment propers, comprensibles i útils per a la nostra vida diària. Només que reflexionem una mica trobem que el pensament occidental ha realizat incomptables aportacions religioses, filosòfiques, literàries i artístiques que coincideixin sorprenentement amb aquests missatges orientals. Aquest aparent distanciament es deu al desenvolupament del racionalisme antropocentrista i la seva seqüela més destacada: el capitalisme. Occident va canviar la seva percepció de la natura, i en lloc de ser la mare que proveia tot allò que necessitàvem i que havia de respectar i tenir cura, va convertir-se en un objecte a explotar per al benefici de les persones. Es pot observar en les paraules de Francis Bacon: ‘la natura està per ser presa com una dona pública’. Els ciutadans occidentals van oblidar el seu interior com a éssers humans per a centrarse en el món material, en l’explotació de la ierra per un benefici quantificable en diners. A Occident va començar un desenvolupament de la indústria, la tecnologia, els transports i dels exèrcits sense precedents que va aconseguir posar de genolls a la resta del món . Els aventatges materials van semblar compensar-se amb un empobriment de la qualitat humana. El consumisme i la recerca de plaers immediats no només és incapaç de proporcionar felicitat a mig i llarg termini, sinó que condemna a una espiral interminable: per molt que es posseeixi, sempre es pretendrà acumular més i més. La cruïlla oprimeix a molts occidentals, la satisfacció dels quals els ha portat a explorar filosofies orientals en les quals han trobat no un misticisme i elevació espiritual exòtics i sobrehumans, sinó exòtics i sobrehumans, sinó alguna cosa molt més assequible: respostes útils per a les seves inquietuds diàries, un instrument per a desenvolupar les seves habilitats físiques i intel.lectuals, eines per a relacionar-se millor amb la resta, un mitjà per obtenir i assaborir els dolços fruits de la paciència i l’esforç, i en definitiva, la pau interior, confiança en un mateix i satisfacció personal. Parlem d’un feliç redescobriment d’idees que estan a la nostra naturalesa però que semblava que havíem oblidat. Com si un dia s’hagués trencat el ‘mirall’ en el qual els éssers humans d’Orient i Occident ens havíem mirat, i comencéssim a gaudir de la seva recomposició. JOSÉ ÁNGEL RUIZ JIMÉNEZ professor de l’Institut de la Pau i els Conflictes de la Universitat de Granada
