Viu la poesia amb Cugat ràdio. Els rapsodes del 91.5 FM t’acosten els millors textos. Avui: Carme Cabús. Veu: Joan Fàbregas.
El teu cos es va despullar i només era la meravella de la cambra. Endinsada nit quan em vas penetrar, junts vam tornar a sentir la innocència badada. Com a qui s’obre la porta d’un regnat vaig tocar la teva pell delicada. Forts músculs, venes i ossos van fremir: et busco els llavis per morir en la teva ànima. Quina necessitat hi havia al fons que ens xuclava, pregona, en la seva ànsia! El teu cos damunt el meu és com el cel, com la tarda quan es gronxa entre les branques. Perquè et conec des de sempre i confio en tu sé que ets com jo i encens, roents, les flames, i que et fas, i et coneixes, i et pervius en el cos ofert i fabulós d’un altre. CARME CABÚS
