La revetlla de Sant Joan és sinònim de festa, fogueres i retrobaments, però també d’un producte que no falta a gairebé cap taula, la coca de Sant Joan. Sovint farcida de crema, coronada amb fruita confitada o plena de llardons, la coca de Sant Joan és una de les més populars de la gastronomia catalana i té una història que es remunta als nostres avantpassats.
Una tradició amb arrels paganes
Menjar coca la nit de Sant Joan no és una invenció de la indústria pastissera. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’ el director de l’agència de comunicació gastronòmica The Foodtellers, Nacho Ballesta, ha explicat que els orígens d’aquesta tradició es remunten als antics rituals mediterranis. Segons Ballesta, la coca de Sant Joan té un origen pagà, vinculat a la celebració del solstici d’estiu amb fogueres, balls i àpats col·lectius.
Tot i que no hi havia una recepta única, la coca es feia amb una massa semblant al brioix, de forma rodona, com una ofrena simbòlica al sol. A vegades s’hi posava també un ou, com a símbol de fertilitat i prosperitat per a la terra i la ramaderia.
Amb el pas del temps, l’Església va cristianitzar la festa i la va associar al naixement de Sant Joan Baptista, el 24 de juny. El tortell de Pasqua i el de Reis són parents propers d’aquesta coca.
De la tradició a la creativitat
Amb els anys, la coca de Sant Joan ha evolucionat tan en forma com en ingredients. Si bé originàriament era rodona i a base de brioix, avui dia la trobem sovint ovalada, rectangular o fins i tot quadrada, especialment en el cas de la coca de llardons. Tot i que les versions clàssiques, de brioix amb fruita confitada, farcides de crema o les de llardons, continuen essent les més populars, cada cop són més les pastisseries que innoven per seduir el paladar i la mirada.
Tant és així que en el concurs ‘La millor coca de Sant Joan’ d’aquest any, en la categoria de coca creativa, que valora l’originalitat en la combinació d’ingredients, s’hi ha presentat una coca amb alvocat.
