Amb 40 anys de trajectòria al cos de Bombers de la Generalitat, Roger Llinàs ha tornat al parc de Rubí-Sant Cugat, ara com a cap. Des del primer moment deixa clar que no hi ha tornat per a prejubilar-se: “La idea és fer tot el possible per convertir el parc de en un dels millors de Catalunya i així ho he manifestat als companys”, assegura. Té cinc anys per aconseguir-ho, ara té 60 anys i quan en faci 65 “si no he marxat, em faran fora”, diu. En aquesta primera entrevista a Cugat Mèdia com a nou cap del parc repassa la seva trajectòria i fa una radiografia de la situació actual de Collserola pel que fa al risc d’incendi forestal. Explica que si no plou aviat Collserola tindrà “un estiu molt més problemàtic del que en principi podíem preveure”. Precisament, una de les principals preocupacions de Llinàs són les urbanitzacions que hi ha al bosc: “Em preocupen extraordinàriament les urbanitzacions de Les Planes, Sol i Aire, la Floresta perquè quan tenim un incendi forestal amb interfície forestal urbana, canvien les normes del joc i no estan només en perill les vides de les persones que estan a la urbanització, sinó també les nostres.”
Fa 40 anys que ets bomber, quina ha estat la teva trajectòria abans de tornar al parc de bombers de Rubí-Sant Cugat com a cap?
Vaig entrar al cos de bombers l’any 85 i des de llavors he corregut bastant per dintre de la casa. Vaig començar treballant un any d’operador de vol d’helicòpters mentre també exercia de bomber al parc de Cerdanyola.
El 87 ja vaig entrar al parc de Rubí-Sant Cugat, on hi vaig passar 14 o 15 anys, primer com a bomber i després com a caporal. Quan vaig ascendir a sergent, vaig anar cap al parc de Sabadell. Allà com a especialista i formador en accidents de trànsit em van oferir crear una unitat amb la que crec que vam fer molt bona feina.
Van ser deu anys molt profitosos, molt macos, i encara segueixo molt implicat en el tema d’accidents de trànsit, a nivell de formació sobretot. D’allà vaig passar a fer de cap de parc de bombers de Mollet del Vallès i fa qüestió de quatres mesos que vaig venir cap a Rubí-Sant Cugat per acabar la meva carrera professional.
Amb 60 anys i els anys de servei que sumes, ja et podries haver jubilat. Què fa que tinguis ganes de seguir al cos i en un lloc de responsabilitat?
La veritat és que ser bomber m’agrada molt, és la meva passió, com la de molts dels que estem aquí. És una feina vocacional, encara avui dia segueix sent-ho. Hi ha moltíssims bombers que la seva vida no seria la mateixa sense ser bombers.
Crec que hi haurà temps per descansar i espero que em surti bé la jugada, que no la pifiem a última hora. No em jubilo perquè no en tinc ganes.
Quins són els teus objectius al capdavant del parc. Es tracta d’una línia continuista o tens nous reptes?
Els caps de parc que anteriors eren professionals extraordinaris i el parc ja funciona molt bé quan jo vaig venir, però jo soc una mica cul inquiet i no puc estar quiet i sense projectes.
No he vingut aquí a prejubilar-me. Ja ho vaig dir als companys quan vaig arribar: “no us penseu que ve aquí una persona que voldria estar jubilada a rascar-se la panxa”. Aquesta no és la idea. La idea és fer tot el possible per convertir el parc de bombers de Rubí-Sant Cugat en un dels millors de Catalunya i així ho he manifestat als companys. Tenim un màxim de 5 anys, perquè als 65 anys, si no he marxat, em faran fora.
Què us fa falta per aconseguir aquest objectiu? Quines necessitats humanes i materials té el parc?
El parc forma part de l’estructura de Bombers de Generalitat, això vol dir que funcionem amb xarxa. No som bombers d’un municipi, som un cos de bombers autonòmic i en això som pioners.
Això té unes avantatges i uns inconvenients. Avantatges? Som l’únic cos de bombers a nivell estatal i probablement europeu capaç d’ajuntar en un foc forestal 50 camions i 12 helicòpters en la primera mitja hora o la primera hora. No hi ha ningú que tingui aquesta capacitat.
Per tant, tant de bo, en lloc de ser 8 bombers per torn en fóssim 12 o 15 i en lloc de tenir tres camions d’aigua en tinguéssim quatre, i en lloc de tenir una escala que ja té els seus anys i és una mica reciclada, en tinguéssim una de nova.
La carta als Reis la podem fer sempre, i sempre podríem estar millor, i sempre volem estar millor del que estem. Però sent realistes, no estem malament del tot.
Una de les preocupacions de la ciutadania són els incendis forestals. Tenim Collserola aquí al costat i hem tingut una primavera molt plujosa que pot donar una falsa sensació de seguretat perquè la vegetació està més verda. Quina és la radiografia de l’estat de Collserola per a la campanya d’aquest estiu?
Actualment, acumulem un mes de sequera al Parc Natural de Collserola i tenim una situació completament diferent a la de l’any passat quan vam tenir un estiu extraordinàriament sec i teníem una sequera estructural molt implantada.
Això va provocar que la quantitat de combustible fos molt baixa. En aquests moments tenim 10 tones de combustible per hectàrea. L’any passat en teníem dues perquè molt del combustible fi no va arribar a créixer. Això fa que l’incendi no comenci o tingui moltes dificultats per començar i per progressar.
Quina és la situació aquest any?
La situació aquest any és completament contrària. Hem tingut molta aigua a la primavera, això vol dir que tenim uns arbres que estan hidratats.
Després tenim el que anomenem combustible mitjà, que són els matolls, que encara no estan secs i el combustible fi, que sí que ho està. Si la cosa no canvia tenim una situació que ens portarà a un estiu molt més problemàtic del que en principi podíem preveure.
De fet, ja hem tingut el primer gran incendi de l’estiu a la Segarra.
Aquest incendi ha marcat rècords històrics en quant a potència, a velocitat de propagació i a l’alçada del pirocúmul que s’ha generat. Tenim una campanya que si no se’ns arregla serà molt més complicada del que la gent preveu. La gent em diu: “aquest estiu no tindreu feina, perquè va ploure”. Bé, ja ho has dit, va ploure.
Si no plou d’aquí a 15 dies o un mes, s’assecarà tot l’arbust i tindrem un estiu molt complicat.
Un incendi de sisena generació, com el que s’ha viscut a la Segarra és possible a Collserola?
Sí, però no crec que sigui aquest any. D’això en saben molt els analistes del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF), que són els millors analistes del món pel que fa a evolució i propagació d’incendis i som molt afortunats de tenir-los.
Segons el GRAF, i el seu cap, en Marc Castellnou, hi ha un model que indica que Collserola podria cremar en 8 hores. Ell mateix explica que això seria en unes circumstàncies extremes que podrien arribar a donar-se i en aquest moment no es donen.
Que podem tenir incendis molt grans, molt importants a Collserola? Sí. Que podrien ser aquest any?
A mi preocupen extraordinàriament, com a cap de part de Rubí-Sant Cugat, les urbanitzacions de Les Planes, Sol i Aire, la Floresta… Em preocupen extraordinàriament perquè quan tenim un incendi forestal amb interfície forestal urbana, canvien les normes del joc.
Què vols dir?
Per als bombers, la primera prioritat són sempre les vides humanes, la segona són els béns materials i la tercera és el medi ambient. Al final, el medi ambient acabarà recuperant-se.
Les pèrdues de béns costen més de recuperar i malmeten la qualitat de vida de les persones i, òbviament, les vides és el que està per davant.
En el moment en què tenim un incendi que va directe contra una urbanització, no estan només en perill les vides de les persones que estan a la urbanització, sinó també les nostres.
Sent conseqüents amb les nostres prioritats, un foc que potser l’esperaríem en un altre lloc per tenir l’oportunitat d’atacar-lo i baixar-lo ràpid, no l’esperem, ens fiquem a la urbanització per protegir aquestes persones i aquests béns. Llavors per a nosaltres és molt més perillós, assumim molts més riscos.
A tot plegat li hem de sumar el canvi climàtic, que ens porta estius més càlids i més secs.
Hem tingut un juny de rècord de temperatures. Jo estic fart de sentir els homes del temps parlant sempre de rècords.
Cada mes és el juny més calent de la història. El juny passat ja va ser el més calent de la història.
Això vol dir que si avui dia tenim el 10% d’incendis de tots els que tenim poden acabar sent incendis de sisena generació, d’aquí a 15 anys seran un 40% i un 40% d’incendis de sisena generació és una situació absolutament caòtica. Per tant, la cosa no pinta bé, però bé, farem el que podrem.
Collserola té la infraestructura necessària per gestionar un incendi forestal?
Per focs que estiguin dintre de capacitat d’extinció sí, Ara bé, hem de començar a entendre que hi ha focs que estan fora de capacitat d’extinció, no del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, sinó que qualsevol cos de bombers del món no seria capaç de parar-lo.
De quin tipus d’incendi estem parlant?
Pensa que en el foc de la Segarra d’aquest estiu vam tenir puntes de velocitat de propagació de 28 km per hora. Perquè s’entengui del que estem parlant els bombers tenim la capacitat de generar línia, és a dir, d’anar empalmant mànegues d’entre 500 i 1.000 metres per hora amb terreny pla i favorable. Un quilòmetre per hora i ja estem parlant d’una barbaritat.
Per tant, un foc que estigui a un quilòmetre per hora de velocitat de propagació, o una mica més, ens el farem nostre relativament de pressa. Ara bé, un foc que va a 4-5 quilòmetres per hora, aparta’t, perquè no el podràs parar. Si va a 28 quilòmetres per hora, de què estem parlant? La gent ha de començar a entendre-ho.
Abans teníem una Collserola gestionada a nivell agroforestal. Hi havia vinya fins al Sant Medir, la gent explotava el sota bosc per fer llenya, etc. Avui en dia la situació és totalment diferent.
Què s’hauria de fer per afavorir aquesta gestió forestal, tenint en compte que els privats és possible que no ho facin perquè ha deixat de ser econòmicament rendible?
La idea que l’administració netegi tots els boscos de Catalunya és molt maca, però estem parlant de molt territori. No hi ha hagut tanta massa arbrada en la història recent de Catalunya des de la revolució industria.
Quan la gent veu un incendi forestal la primera preocupació que té és pensar que ens quedarem sense boscos. Que no pateixi ningú, no ens quedarem sense boscos.
Recuperar el mosaic agroforestal a Collserola seria un tallafoc natural per als incendis forestals.
Collserola era un mosaic agrícola forestal amb un bosc que, a més, estava net, perquè el meu avi i els seus amics anaven a netejar-lo per treure’n rendiment i llavors els focs no corrien.
Avui dia, tenim masses contínues, molt tupides. El bosc està creixent de manera completament desordenada, amb espècies que a més tampoc són les autòctones i que cremen molt més i que són de mala qualitat, com els pins.
El panorama és molt complicat i hem d’entendre que la situació.
Els ramats de foc són una bona alternativa?
Sí, per fer tres hectàrees, però és que en tenim desenes de milers d’hectàrees brutes, que a més tenen un mal costum que un cop les has netejat al cap de dos anys tornaran a estar igual. És un peix que es mossega la cua i és de molt difícil solució.
Aquí hi ha d’haver solucions a nivell. Per mi la pregunta és la següent. Si l’única manera que tenim de netejar els boscos és que això sigui rendible, fem-ho rendible.
Has dit que et preocupen els nuclis urbans que tenim a Collserola. Creus que la gent que viu en aquests entorns és conscient dels riscos que hi ha?
Crec que cada vegada més, però no del tot. Hi ha moltes idees equivocades.
Fem xerrades a les urbanitzacions, hi ha molta informació als webs de Protecció Civil, dels ajuntaments i de Generalitat om s’explica què s’ha de fer en situacions d’incendi, però tampoc sé si tothom se les mira.
Per una banda, podríem dir que tenim una conscienciació per part de la població, però per l’altra tenim desconeixement de coses molt bàsiques.
Com quines?
Coses tan bàsiques com que confinar-se és molt més segur que evacuar. Només s’ha d’evacuar si els bombers donen l’ordre.
Quan el foc està arribant a casa, decidir agafar el cotxe i marxar, és una reacció instintiva davant d’una situació de pànic i és un desastre.
Un foc que passa a tota velocitat és millor que t’enganxin dins del cotxe que no fora. Hem de ser molt raonables amb aquestes coses. És a dir, si entre el foc i jo no hi ha res, el foc em matarà segur. Si entre el foc i jo hi ha un cotxe, tinc una opció.
Quines serien les indicacions en cas d’incendi?
Primera cosa, no evacuïs si tens l’opció de quedar-te, de confinar-te, si el foc està arribant.
Segona, si ja t’has equivocat, vas amb el cotxe i et quedes en un camí i el fum no et deixa veure-hi, tanca el cotxe i queda’t a dins. El front de foc passa relativament de pressa, amb tres o quatre minuts. Potser el cotxe cremarà, però tu hauràs aguantat a dintre.
Llavors, quan hagi passat el foc, surt del vehicle, empassaràs molt de fum, potser et sembla que estàs dins d’una barbacoa gegant, però sobreviuràs.
Davant d’una situació d’emergència, si no tenim l’entrenament i els coneixements que ens fan actuar correctament, solem reaccionar de manera equivocada.
Tenint en compte aquest canvi de paradigma, han canviat els protocols sobre com actuar davant d’incendi forestal en els últims anys?
Han canviat molt. Tenim l’enorme sort de comptar amb la unitat GRAF que ens ha format a la resta de bombers. Tenim un bagatge i uns coneixements que abans no teníem.
Abans anàvem molt més per instint. També és cert que els focs eren diferents, tenien menys potència i ens en sortíem bé.
Avui dia un bomber surt de l’escola amb molts més coneixements teòrics sobre el que és la naturalesa del foc forestal dels que tenia un veterà que portava 30 anys als cos fa 15 o 20 anys.
Hem de tenir la ment molt oberta a aprendre perquè realment estem aprenent moltíssim. Gràcies a aquests coneixements entenem que avui dia al foc no se li pot anar de cara, que segons quin tipus de foc t’has d’apartar, que hi ha focs que estan fora de capacitat d’extinció.
I això ho hem d’entendre nosaltres i hem de saber-ho transmetre a la població.
