El passat dilluns 13 de juliol un tractor entrava a la zona d’horts situats entre la hípica Can Calders i la masia Can Solà, a les faldes de Collserola. De bon matí arribaren el propietari de la parcel·la acompanyat d’un tractorista i arrasaren tota la part baixa de la finca, on alguns avis santcugatencs tenien els seus horts.
L’endemà es va repetir l’escena, però en aquesta ocasió la maquinària utilitzada els va permetre a més trinxar una altra desena d’horts, arbres fruiters i ceps en plena producció, d’acabar amb els magatzems on guardaven el material els hortolans. S’acabava així la història d’un dels darrers sectors agrícoles del poble, on successives generacions han cultivat una terra fèrtil amb aigua abundant. La propietat feia així efectiva la seva voluntat de ‘netejar’ la zona, de buidar-la de gent i d’activitat per fer-hi quelcom diferent, alguna imatge més acord amb els temps de modernitat que corren, o potser deixar-ho en l’abandó… L’ajuntament es compadia d’alguns dels hortolans oferint-los la possibilitat d’optar per unes petites parcel·les municipals que es construiran de nou en algun lloc proper. Cap irregularitat, cap infracció, en un terreny limítrof amb el Parc Rural Torre Negra. Però una absoluta manca de sentit comú i de consciència històrica, social i ambiental. En els darrers anys s’està revaloritzant el paper de les zones agrícoles en àmbits periurbans, els beneficis de les quals són de sobres coneguts i no tindria espai per explicar. Tothom coincideix en què ‘els horts fan bonic’ i, per sort, estan de moda. L’administració ho ha entès i s’afanya a omplir-se’n la boca creant immaculades zones hortícoles per als bons veïns. Insisteixo, cal que ho celebrem. Però l’agricultura és l’ofici més antic i, com en molts d’altres, cal que respectem i cuidem els qui el coneixen. El valor cultural, el coneixement tradicional o el patrimoni fitogenètic i costums locals que es perden amb actuacions com aquestes són incalculables, per no parlar de l’afectació sobre les persones que hi treballaven ni de les conseqüències ambientals. Així és com volem salvar l’agricultura? Tonteries. La terra, per a qui la necessita i per a qui la treballa! KEVIN FISHER
