Sant Cugat diu adéu a El Mesón aquest diumenge. L’emblemàtic restaurant de la plaça d’Octavià seguirà funcionant, però amb un altre nom, uns nous propietaris i una proposta gastronòmica diferent.
El Mesón va obrir portes l’any 1964, de la mà de Carmen Rojo
i, com explica la seva germana Alícia, ”d’amagat del seu marit”, en Joan Servera. La Carmen, que treballava al bar de la seva sogra, va decidir emprendre el seu propi negoci i així és com va convertir un habitatge particular, que va llogar a una amiga seva, en El Mesón.
Carmen Rojo a El Mesón / Mané Espinosa
Gràcies a la seva ubicació privilegiada, la plaça d’Octavià, a poc a poc El Mesón es va anar convertint en un punt de trobada. L’escriptor Víctor Alexandre i l’arquitecte Carles Escudé eren dos dels seus clients habituals i detallen que era un lloc on hi havia ”caliu” perquè anaves al Mesón i ja et trobaves amb algun amic o conegut amb qui parlar. Si una cosa recorda la gent que anava a El Mesón entre els anys 60 i 80 són les tertúlies que s’hi formaven. A banda dels veïns habituals de Sant Cugat, el moviment d’alumnes i professors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, aleshores ubicada al Monestir i a la Casa de Cultura, va convertir el Mesón en un espai cultural i literari de referència. L’Enric Sullà va ser un d’aquests alumnes i explica que, a falta d’una cafeteria al Monestir, El Mesón es va convertir ”en el bar dels estudiants”.
Una de les tertúlies d’El Mesón, als anys 90 / Víctor Alexandre
Qui també va arribar a Sant Cugat en aquella època va ser el poeta Gabriel Ferrater, qui exercia de professor de crítica literària a la facultat. La seva presència va convertir El Mesón en un restaurant ”emblemàtic” i les seves tertúlies van suposar ”un revulsiu” per a la vida cultural de la ciutat, assegura Joan Tres, president de l’Associació Gabriel Ferrater. Això, sumat al carisma de Carmen Rojo, a qui tothom recorda amb estima, van fer d’El Mesón una icona de la ciutat. Joan Servera, en ‘Juanitu’, i aleshores marit de la Carme, va impulsar, a més, una escuderia: L’Escuderia El Mesón,
que va formar part de la competició de motor Fórmula 1430 des del 1971 al 1976. El Mesón va competir durant cinc anys i va nodrir-se d’una generació de pilots locals que van competir en la Fórmula 1430, la categoria més important de l’època en l’automobilisme a nivell estatal. Joan Villadelprat
va ser un dels seus pilots i remarca que la Carme i en Joan li van pagar ”els pneumàtics i la inscripció” quan va començar a córrer.
Un cap d’any a El Mesón als anys 80 / Pilar Pich
El Mesón també ha estat testimoni del naixement d’entitats com el Club Tennis Natació Sant Cugat. Antoni Aguilera, expresident del club i un dels fundadors, recorda que aquell dia ”es van reunir una cinquantena de persones i es va decidir fer el Club Natació Sant Cugat”. L’any 2010 Xavier Vendrell va agafar les regnes del Mesón. Tot i les reformes i els canvis en la filosofia del local, per a molts, Vendrell va ser un digne successor de la tasca de la Carmen. De fet, la directora teatral Dolors Vilarasau lloa la ”sensibilitat” de Vendrell per mantenir aquell esperit d’El Mesón dels anys 70 i 80. El Mesón era per a molts santcugatencs un lloc on sentir-se ”com a casa”, un refugi, allà on eres escoltat, l’estona amb els amics, les nits que començaven amb un sopar i acabaven més tard del que tocava… El Mesón era, és i serà, patrimoni de la ciutat.
