Sant Cugat del Vallès recorda als ciutadans que van ser víctimes dels crims del nazisme. Ho ha fet amb la primera Jornada de Memòria Històrica que pretén donar a conèixer i reivindicar els santcugatencs que van ser víctimes del nazisme. La data escollida coincideix amb el Dia de l’Homenatge als espanyols deportats i morts en els camps de concentració i extermini nazi i amb la commemoració de l’alliberació del camp de Mauthausen. L’activitat l’han organitzat els instituts Pla Farreras i Arnau Cadell, juntament amb la regidoria de Memòria Històrica, el Servei Educatiu del Museu-Monestir i l’historiador local, José Fernando Mota. El tinent d’alcaldia de Presidència, Pere Soler, ha inaugurat l’acte amb un parlament.
Pere Soler ha declarat que ‘cal preservar la història fosca del passat per no cometre els mateixos erros en el futur, dels que Sant Cugat també ha sigut testimoni i que ara coneixem gràcies a aquesta feina de recuperació històrica’. La jornada ha contemplat dues activitats centrals, la primera una contextualització històrica de la mà de Fernando Mota, i la segona una gimcana on caldrà anar cercant les Stolpersteine repartides per la ciutat i la informació relativa de les persones que commemoren per poder respondre adequadament a les preguntes plantejades. La professora d’història de l’institut Pla Farreras, Marga Gaforné, valora positivament la iniciativa perquè ‘pels alumnes és una oportunitat per veure que la història està més a prop del que pensen, no només està en els llibres de text sinó que poden veure com en els carrers de Sant Cugat pels que passen cada dia hi ha història de veritat’.
Stolpersteine
Stolperstein és un projecte de l’artista alemany Gunter Demnig. A través de les stolpersteine es vol commemorar el destí de les persones que van ser capturades i assassinades pels nazis. A Sant Cugat hi ha sis pedres que marquen l’última casa en què van viure els sis santcugatencs capturats pels nacionalistes alemanys, dels quals quatre van ser assassinats en els camps de concentració i extermini. Els dos supervivents van morir prematurament a l’inici de la dècada dels seixanta. A Espanya més de 10.000 persones van ser víctimes del nazisme i el 60% van ser assassinades.
