Santcugatencs recorden com van viure l’1-O

180925-testimonis-1-o.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard

Eva Garrido

M'agrada escoltar i explicar històries que neixen de la proximitat.

Llegir-ne més

M'agrada escoltar i explicar històries que neixen de la proximitat.

Llegir-ne més
01/10/18 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Societat

Cugat.cat ha sortit al carrer a preguntar els santcugatencs què van fer l’1-O i com recorden aquella jornada.

Què han dit els santcugatencs?

Manuel Moreno

Manuel Moreno

‘Era a la Casa de Cultura i, en principi, semblava una festa però quan van començar a circular notícies sobre que apallissaven gent ens vam atemorir. Teníem moltes ganes de votar i fer allò que l’altre bàndol no volia.’
María José Rosés

María José Rosés

‘Em vaig quedar a casa molt trista. No vaig anar a votar ni tampoc hi estava a favor. També vaig entendre que les forces de l’ordre van haver de frenar-ho una mica. Ho sento però és així.’
Helena Manobens

Helena Manobens

‘Ho vaig viure amb mal de cor. En el moment que van començar a sortir les imatges dels cops de porra va ser horrorós.’
Ariadna Soteras

Ariadna Soteras

‘Vam anar a votar cap allà les deu del matí i ja hi havia una gran cua. Tot d’una van anunciar que venia la policia, van crear un passadís per deixar passar primer les famílies amb criatures i la gent gran. Finalment vam votar sense cap problema i no va venir la policia.’
Marc Guix

Marc Guix

‘Sóc bomber i vaig viure aquest dia encara amb més intensitat. Anava amb els companys per moltes escoles de Sant Cugat i d’altres de Rubí i Castellbisbal. Gràcies a la nostra presència vam aconseguir aturar que en algunes escoles la Guàrdia Civil no hi entrés.’
Carla Domínguez

Carla Domínguez

‘Em vaig quedar a casa simplement perquè no sóc independentista i no vaig anar a votar. Ho vaig viure com un diumenge més.’
Tian Cusidó

Tian Cusidó

‘Pel matí vaig treballar però a partir del migdia vam anar cap a la Casa de Cultura a protegir les taules i procurar que no entrés la Guàrdia Civil.’
Cristina Martínez

Cristina Martínez

‘Vaig venir expressament des de França a votar. Va haver-hi un moment on la gent va pensar que venia la policia i vam sortir disparats cap a la porta. Entre el meu germà i el meu pare anàvem fent torns per anar a casa a dinar i tornar.’
Laura Pérez

Laura Pérez

‘Em vaig quedar a casa mirant les notícies. Ho veia amb tristesa perquè no sóc indenpendentista però tampoc era una imatge agradable.’