És de sentit comú pensar que la recollida selectiva de residus és una necessitat vital per a la sostenibilitat del sistema; és important que la ciutadania se’n responsabilitzi i sigui conscient d’aquesta necessitat. El medi ambient en especial els mars, que sempre han estat on han desembocat totes les escombraries, pesticides i deixalles d’empreses que no tenien cap objecció a abocar tota mena de residus perjudicials per a la salut i el medi natural als rius que després van a parar al mar.
Per tot això és important que es recicli, es reutilitzi i es redueixin els residus, i encara que el cost sigui repartit entre administracions i ciutadania, hi ha d’haver un repartiment just d’aquestes càrregues.
L’equip de govern de Sant Cugat ha optat per fer servir el valor cadastral de cases, terrenys o pàrquings per cobrir el cost de la recollida selectiva, sense tenir en compte altres variables, com poden ser: nombre de persones que hi viuen, consum d’aigua, si es recicla o no, si genera o no residus o el poder adquisitiu dels integrants d’aquesta unitat familiar.
Des d’En Comú Podem creiem que es pot millorar molt el repartiment just del cost d’aquest servei, si es tenen en compte aquests factors. És per això que hem posat en mans de la ciutadania un model de recurs perquè l’ajuntament valori l’oportunitat de millorar l’ordenança fiscal sobre recollida de residus.
La directiva europea diu que “qui contamina, paga”. Per tant, qui no ho fa, no hauria de pagar. Té sentit que un veí recicli adequadament i pagui el mateix que un altre que no? Jo crec que no. És per això que s’ha de bonificar aquells que ho fan bé i penalitzar els que ho fan malament, d’aquesta manera sí que s’incentiva la ciutadania a fer-ho bé. Quan et toquen la “butxaca” és quan t’espaviles. Si la ciutadania sap que pagarà menys si ho fa bé s’implicarà més en reciclar millor.
A Sant Cugat, el pagament de la taxa ha generat un fort rebuig entre la població i encara que molts l’han pagat de mala gana (sabent que, de la mateixa manera que cal pagar-la) i perquè fer el recurs vulguis o no requereix un esforç, el cert és que hi ha malestar. Un malestar que pot provocar que persones que fins ara reciclaven, deixin de fer-ho. Que consti que des d’En Comú Podem no volem això, però ens preocupa que la “barrera” del 52% actual en recollida selectiva tingui un retrocés el 2026.
També caldria fer molta més pedagogia i transparència de com es valoritzen els residus que es generen a Sant Cugat. ECOVIDRIO I ECOEMBES són empreses privades sense ànim de lucre que gestionen el reciclatge, i a canvi, paguen a
l’ajuntament unes quantitats de diners per cada tona de cartó, vidre, alumini, plàstic, etc. Això, és de domini públic? Jo crec que no. És per això que crec que l’equip de govern ha de fer un esforç de transparència de cara a la ciutadania i dir quins ingressos té per la valorització dels nostres residus.
Un altre tema controvertit és el descompte del 5% si fas ús de la deixalleria. Jo, des de les Planes tinc 14 km fins a la deixalleria de Can Calopa. Si el descompte me’l gasto en combustible, i a més, emetent CO₂, quin sentit té? A Vallvidrera hi ha un punt verd que tinc més a prop, però no tindria aquest descompte. Una altra trava administrativa pels ciutadans de les Planes.
A En Comú Podem creiem que la taxa és molt millorable, i seguirem intentant millorar-la, perquè sigui tan justa com sigui possible.
JUANMA CAYUELAS és regidor de Sant Cugat En Comú Podem
