On és la Guàrdia Civil a Catalunya?

A la fotògrafa molinenca Paula Artés sempre l'ha apassionada què hi ha darrere de les estructures de poder. I descobrir els escenaris on opera la Guàrdia Civil, les casernes, ha estat una aventura de quatre anys que Artés ha convertit en llibre: 'Fuerzas y cuerpos' (Autoeditat'). Òmnium Cultural i Cal Temerari, en la seva primera col·laboració, han portat fins Sant Cugat el 'making of' d'una obra, que no ha deixat indiferent la vintena d'assistents que s'han aplegat al local del carrer de Sant Esteve.

La fotògrafa va trigar un any en obtenir el permís de la Benemèrita per accedir a les casernes de la demarcació de Barcelona per desenvolupar del seu projecte universitari. Només li van posar una condició: que no sortissin agents. Aquesta absència permet Artés crear un projecte més conceptual: la invisibilitat. Per què no es veuen els agents de l'institut armat a Catalunya?

Per a l'autora del llibre la resposta és que 'els agents són més operatius des de la invisibilitat per, des d'aquest àmbit, aconseguir el control'. Oficines, vestuaris, sala de banderes, les casernes al port i a l'aeroport... Artés treu el nas en el dia a dia d'un cos policial per configurar una obra que ha resultat finalista al concurs PHotoEspaña com a millor fotollibre de l'any.

Un llibre que no ha passat per alt per al periodista de 'La Directa', Jesús Rodríguez, que en la presentació del volum ha remarcat detalls del cos com que la distribució territorial de la casernes va fer-se per controlar els 'maquis'. També que els catalans entenen més el paper de la Guàrdia Civil després de l'1-O.

L'acte ha comptat amb la col·laboració de 'TOT Sant Cugat'.

DECLARACIONS

Paula Artés

Sempre que els agents surten a la llum és en moments en què es posa en debat el cos.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Jesús Rodríguez

El fet que certes unitats de la polícia no els veiem té a veure amb nosaltres. Hi ha algun motiu pel qual no els podem percebre.

Your browser doesn’t support HTML5 audio