La Policia Local avisa La Xesca que ha de desallotjar el local de forma immediata

La Xesca ha convocat per al dia del desallotjament definitiu una concentració a la plaça d'Octavià a les set de la tarda

La Policia Local s'ha personat davant La Xesca / Foto: Cugat Mèdia

Societat

Publicat el 11/oct/19 per Mar Castro / Sergio Morales

La Policia Local s'ha personat a La Xesca per demanar el seu desallotjament. Fins a l'edifici s'han traslladat dues patrulles que després de l'avís verbal han marxat. Una vintena de persones s'han concentrat al moment tant davant com dins el casal de joves okupat fent pressió per evitar la desocupació, que finalment no s'ha portat a terme aquest divendres. La Xesca ha convocat per al dia del desallotjament definitiu una concentració a la plaça d'Octavià a les set de la tarda.

La Xesca tenia avís que havia de desallotjar pel seu propi peu l'edifici okupat al número 66 de l'avinguda de Cerdanyola a tot estirar aquest divendres. Segons fonts municipals, una vegada entregat aquest dimecres el decret d'alcaldia que conté aquesta ordre, els ocupants de l'immoble tenien 48 hores per marxar. Si això no passava l'Ajuntament portaria el decret a instàncies judicials i serà el jutge qui determini una data perquè el casal jove abandoni l'edifici, si cal, amb la intervenció de la policia judicial. Aquest divendres La Xesca no ha desallotjat l'edifici, per tant, es posarà en marxa la maquinària judicial que ja els va informar l'Ajuntament.

La Xesca utilitza des de fa més de tres anys els baixos de l'edifici per dur a terme les seves activitats. Per tant, l'espai no està ocupat permanentment, tot i que des d'aquest divendres es pretén tenir persones sempre dins.

Seguretat i okupació
Al decret d'alcaldia, l'Ajuntament ordenava 'el necessari desallotjament de La Xesca per raons de seguretat'. El consistori assegura al document que s'han incomplert 'requisits de seguretat' com, per exemple, l'apuntalament integral de l'edifici. Tot plegat està sustentat per un informe tècnic municipal que explica que l'estabilitat estructural de l'immoble, propietat de Solvia, està 'compromesa'.

Des de La Xesca s'ha negat la versió municipal. Asseguren que sempre s'ha garantit la seguretat a l'immoble i que, fins i tot, han fet algun apuntalament a l'edifici. El col·lectiu jove creu que l'argument de la seguretat és només una excusa per passar per damunt del debat polític que hi ha al voltant de l'okupació com a resposta a l'especulació.

En aquest sentit, qualifica la decisió de l'equip de govern d''espectacle' i de circ, on l'única cosa que troben a faltar, asseguren, és la creació d'espais d'oci alternatiu, de formació, d'autogestió i d'empoderament juvenil per davant dels bancs i empreses immobiliàries responsables de desallotjaments i l'especulació.

Solvia ha declinat fer declaracions sobre la situació.

El posicionament de la CUP
La CUP-PC, un dels grups municipals que configuren l'equip de govern, assenyala Solvia com la responsable de la seva 'degradació'. En aquest sentit, asseguren que 'la desídia' de la propietat ha fet que l'Ajuntament es vegi obligat a actuar d'ofici per a no comprometre la seguretat de les persones que hi fan ús i, per tant, 'fer-se càrrec de les conseqüències de l'especulació immobiliària a la qual Solvia ha estat jugant durant tots aquests anys'.

La formació, que ara forma part del tripartit del govern local, qualifica de 'mala notícia per al barri i la ciutat' la pèrdua d'un espai autogestionat impulsor de moltes iniciatives per al jovent i per al veïnat. De fet, argumenten que La Xesca és 'una alternativa possible al sistema capitalista i als valors hegemònics que aquest imposa' i aposta per la mobilització i la lluita activa del jovent.

Tres anys d'okupació
A finals d'agost de 2016 el col·lectiu de joves La Xesca okupava els baixos del número 66 de l'avinguda de Cerdanyola. Ja en aquell moment el govern municipal advertia dels problemes estructurals de l'edifici. Malgrat tot plegat, el desallotjament mai no s'ha produït.

Recentment, La Xesca va celebrar el seu tercer aniversari amb la reivindicació de mantenir-se a l'espai.