Viu la poesia amb el 91.5 FM! Els rapsodes de Cugat ràdio t’acosten els millors textos. Avui: Viola Canals.
Dic T’estime, què vols que et diga? i a cada minut que passa t’estime més com si el temps fóra una cosa en ascensió i no poguera parar de fer-ho t’estime en el dia, i el sol em crema d’amor. t’enyore en la nit, i la lluna em goteja dolçor quan se’n va el dia i el sol és roig em crema el teu amor de xocolata i estic contenta de saber que demà t’estimaré més encara en la rojor de l’alba t’estime sense tindre més remei que em console: sols el record dels teus ulls tendres i les teues ulleres de Lennon, de la Utopia que compartim i cerquem com un Waslala mutu. T’estime en la pena de no tindre’t i en l’alegria d’olorar-te tot i que siga en la llunyania T’estime com un presagi que em fa cuscanelles als ovaris i m’irradia vida als pits. estime un Papasseit tendral que no deixa de ser un Peter Pan a qui m’agrada donar llum, com a campaneta llumenada que he volgut ser per a tu. Estime els teus colors foscos en la pena i lluents en l’alegria, el teu caminar de puntetes la teua abraçada… La nostra abraçada dolça el revolcó valencià i la suor apegalosa dels nostres orgasmes. T’estime perquè sí t’estime perquè no, si no, no t’estimaria sense mullar-me en el record dels teus petons al front, a la boca o als mugrons. xiquet d’aigua record de sal que es desfà quan et busque i t’abrace mentre em regalimes pels braços com a pols màgica; home de terra estàtua de sucre que llepe en l’imaginari que em dóna la llunyania; pare dels meus infants de mocador que tu has volgut foren grana com el color d’aquesta nostra lluita de magranes al cel i trons al carrer. VIOLA CANALS
