El president Rajoy va anar a Brussel·les per explicar a l’Eurogrup que l’objectiu de dèficit públic prèviament acordat per a aquest any del 4’4% no podrà complir-se, ja que les expectatives de creixement del PIB s’han hagut de rectificar a la baixa. Tot i això, la Comissió Europea no ha canviat d’opinió i reclama a Madrid el compliment del citat dèficit en lloc del nou objectiu del 5’8%. A més, Merkel i Sarkozy han mostrat la seva disconformitat manifestant la necessitat que els països que es troben en una situació financera delicada han de complir amb els seus compromisos per retornar la confiança a tota l’eurozona.
Espanya no ha defugit del seu compromís de mantenir l’objectiu general de la consolidació fiscal per al 2013 de contenció del dèficit públic al 3% i aquest és el seu argument per tal d’obtenir el suport del Banc Central Europeu (BCE) a l’hora d’aconseguir el finançament en futures col·locacions de deute, ja que sense aquest suport ens podem trobar que allò que es pretén ajornar per tal de no escanyar l’economia sigui absorbit per l’augment de la prima de risc país o fins i tot que l’augment fos tan alt que provoqui el col·lapse del sistema. De totes maneres, no crec que Europa, via el BCE, ens abandoni en aquesta empresa ja que la nostra sort va amb la seva i, en posar-nos en risc, perilla l’estabilitat de l’euro i conseqüentment el mateix equilibri europeu. Així doncs, és possible que la compareixença de Rajoy traient pit no fos res més que una posada en escena de cara al consum intern espanyol al mateix temps que es manté per part de la Unió Europea el discurs de rigor tant utilitzat en relació amb Grècia, Portugal i Irlanda. Haurem de veure els propers dies si la prima de risc espanyola es manté per sota de la italiana o si contràriament la supera. Això tindrà molt a veure la reacció dels mercats i el ‘càstig’ al qual ens pot sotmetre el BCE. LOURDES DALMAU és economista
