És afganès, viu a Sant Cugat i està esperant que el govern espanyol agilitzi l’expatriació de la seva dona i els seus quatre fills, que segueixen a l’Afganistan. Fa setmanes que pateix per la vida de la seva família i, a més, acaba de sortir de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa, on ha estat ingressat per complicacions de la Covid-19. Tot i això, assegura que a Sant Cugat s’hi troba molt bé. “Aquí tothom em coneix i es preocupa per mi, hi tinc bons amics”, comenta. Va marxar de l’Afganistan l’any 2017 i, després d’un llarg periple, va arribar a la ciutat,
“Vaig trigar més de set mesos a arribar a Catalunya des de l’Afganistan. Vam haver de travessar fronteres, escapar de la policia, amagar-nos… De vegades no sabia ni a quin país estava. Sempre amb por i sense poder menjar ni beure”, relata el santcugatenc. Un cop aquí, va omplir papers i més papers fins que va aconseguir l’asil polític, cosa gens habitual per a un afganès a l’Estat espanyol. És per això que està pendent de l’expatriació de la seva família i, mentrestant, sol·licita al govern que l’ajudi a solucionar la situació. Li costa concentrar-se a la feina i només té el cap a l’Afganistan. “La meva família està molt espantada. El meu fill de sis anys té por que el mati un talibà. L’escola està tancada, la meva dona no pot sortir de casa i, si ho fa, ha de ser amb burca i acompanyada. Els talibans els paren cada dos per tres per assegurar-se que no són de la província de Panjshir, el nucli de la resistència. Estic realment malament”, exposa.
