Ben sovint s’ha atacat el Pla General Metropolità de 1976, acusant-lo de ser la darrera atzagaiada urbanística del franquisme, ja que es va aprovar en la transició, sense haver-se assolit la democràcia. El cert és que el Celler Cooperatiu va organitzar diverses reunions informatives obertes a tota la població i proporcionà als seus afiliats els mitjans perquè poguessin presentar les al·legacions que consideressin més oportunes.
El dia 2 de juny de 2009, el DOG publicava l’aprovació inicial del nou Pla Territorial Metropolità que ha de substituir el PGM. És a dir, el gran instrument urbanístic que ha de gestionar l’espai geogràfic de l’àrea d’influència de Barcelona en el futur immediat, dins la qual hi ha Sant Cugat. Això vol dir que estem en ple període de participació ciutadana, en el moment en què qualsevol persona pot fer sentit la seva veu, sigui per corregir algun petit error que l’afecti, sigui per realitzar aportacions que puguin millorar aspectes concrets o el conjunt del Pla. Sobta que, després de 30 anys d’Ajuntaments democràtics, una notícia tant important hagi passat del tot desapercebuda. Des de Cugat.cat únicament es va anunciar la genèrica aprovació inicial el 22 de maig, posant tot l’èmfasi en què el túnel d’Horta seria ferroviari i que interconnectaria amb la nostra ciutat per mitjà d’un tramvia. Cap mitjà informatiu local ha fet avinent el dret de la ciutadania a dir-hi la seva i que per fer-ho hi ha un termini concret que es clou el dia 24 de juliol. Cap declaració oficial, de govern o d’oposició. Cap entrevista amb algun dels nombrosos arquitectes, economistes o altres experts que viuen en la ciutat. Cap valoració del paper que jugarà Sant Cugat dins el conjunt dels 164 municipis que inclou el Pla i com influirà en la nostra vida quotidiana. Només el CMSC va organitzar una sessió de divulgació prèvia, el mes de novembre de l’any passat, quan havia acabat el termini de presentació de suggeriments i encara no s’havia obert el d’al·legacions. Permeteu que expressi la meva perplexitat en veure com després de 33 anys de queixes per un pla fet des de d’alt, en plena etapa democràtica, ni des de l’àmbit oficial, ni des de les entitats, no es fa cap crida a la informació, ni a la participació, com si fos un simple afer de tècnics i polítics. Domènec Miquel
