La manifestació del 25N ha omplert aquest dilluns el centre de Sant Cugat amb centenars de persones convocades pels col·lectius feministes del municipi. La marxa, que ha avançat amb torxes enceses pels carrers cèntrics, ha finalitzat a la plaça d’Octavià amb la lectura del manifest unitari.
El text ha denunciat que la violència masclista “no són episodis puntuals ni un seguit d’ombres inconnexes”, sinó “un sistema sencer que s’articula des del poder, des de les institucions, des dels espais públics i privats i que intenta disciplinar-nos cada dia”. Les portaveus han subratllat que aquesta violència és present arreu: “als carrers, quan els espais que trepitgem es converteixen en llocs hostils; a la feina, quan la maternitat es penalitza; a les institucions, quan ens qüestionen, ens silencien i ens revictimitzen”.
El manifest també ha remarcat que les violències masclistes són estructurals: “Les vivim als jutjats, a les comissaries, als centres de salut”, i ha assenyalat el paper del patriarcat com a engranatge que “retroalimenta, es reinventa i sempre troba formes de sotmetre’ns”.
Els 50 anys de la mort de Franco
Enguany, el manifest ha incorporat una mirada explícita al context històric, coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco. Les portaveus han advertit que “mig segle després, continuem veient com aquest llegat autoritari reapareix disfressat de nostàlgia, de llibertat, de valors tradicionals”.
Segons el text, aquestes lògiques tornen “per atacar els nostres drets sexuals i reproductius, per negar la violència masclista, per ridiculitzar el feminisme” i també per “dir-nos que en Franco es vivia millor”, a la qual cosa han respost: “Potser ells sí, però ben segur que les dones, les treballadores i les que somiaven altres formes de vida vivien molt pitjor”.
El manifest ha tancat amb una crida col·lectiva a la mobilització: “Per això estem aquí, cridant juntes, per dir que no passaran i que no permetrem cap reculada”.
Homenatge a dones represaliades pel franquisme
Abans de cloure l’acte, les organitzadores han llegit els noms de diverses dones represaliades pel franquisme. S’ha recordat el seu llegat i la seva contribució a la lluita pels drets, sovint des de la clandestinitat, la presó o l’exili.
