Prop de 700 santcugatencs i santcugatenques han començat aquest dimarts el ramadà, el període més espiritual de l’any per als musulmans, marcat pel dejuni i les pregàries. Durant trenta dies, la comunitat musulmana no pot menjar, beure o tenir relacions sexuals des que surt el sol i fins que es fa de nit, de tres quarts de sis del matí a dos quarts de nou del vespre, aproximadament. El vicepresident del Centre Islàmic del Vallès, el santcugatenc Zoubir Mejdoubi, ha explicat a Cugat Mèdia que enguany es tornarà a dur a terme el
Durant cadascun dels 30 dies que dura el ramadà, es repartirà un lot amb aliments per trencar el dejú a 37 persones que necessiten aquest servei. A més, cada deu dies també se’ls farà arribar reserves d’aliments més bàsics com llet, sucs, galetes, oli, etc. “Ho fem perquè sabem que hi ha gent en situació de vulnerabilitat que va habitualment a menjadors socials, però amb el ramadà no hi poden anar perquè els horaris no coincideixen”. Mejdoubi ha explicat que durant el ramadà “acostumem a mantenir els tres àpats”. Es trenca el dejú quan es pon el sol, se sopa cap a les onze de la nit i s’esmorza a les cinc del matí. A més, ha aclarit que estan exemptes de fer el dejuni estricte “totes les persones que no poden deixar de menjar per una causa justificada, com una malaltia, l’edat o un embaràs”. Tot i això, l’objectiu és intentar aguantar per conviccions religioses. “La idea és entendre com se senten les persones que no tenen res per menjar. Hem de patir com ells pateixen”, ha explicat el santcugatenc. Sobre les particularitats d’aquests últims anys, Mejdoubi veu aquest any com “un ramadà normal”, en comparació amb el que van viure l’any passat en ple confinament. “A mi personalment el dia em passava molt a poc a poc. Quan pots sortir de casa el dejuni et passa més de pressa”. En general, el santcugatenc considera que la gent que no fa el ramadà “ho entén perfectament i se solidaritza”, tot i que “no es pot generalitzar”. “Quan veus gent al bar prenent alguna cosa o fumant, afecta una mica, però ja hi estem acostumats. Tinc companys de la feina que s’amaguen quan mengen per no fer-me agafar més gana. Hi ha respecte”. Tradicionalment, l’endemà de l’últim dia del ramadà es fa una festa i es visita als amics i familiars a les seves cases “per felicitar a tothom el mes que han passat i per celebrar que torna la vida normal i corrent”. O, com a mínim, la vida normal i corrent que dicti llavors el Procicat.
