Inicia sessió 
Registra't
Però no vull, no puc, deixar de parlar-te en aquests moments. Em pesa a dins la teva mirada trista, desnonada, destrossada per les bombes. Em trontolla la meva consciència, la del món que m'envolta, quan sento que no estem fent res per ajudar a salvar-te, i els dies passen, i la teva mirada segueix enfosquida, de tanta por i tot és silenci.
A tu t'escric, petit. Et demano perdó. Mil vegades perdó. No sé com puc ajudar a combatre tot l'odi que sembren els grans. I em sento còmplice, sense voler ser-ho, de la sang que banya el pati on jugaves. Els castells que construïes. Els anhels d'esdevenir. Les ganes de jugar, les mateixes ganes que té el meu fill.
A tu t'escric, petit.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.