Inicia sessió 
Registra't
Amargo ens ofereix un primer estriptis “XS-Trip XVIII” amb la relació homosexual de dos homes i una dona que s'ho mira . Tot això a ritme de Mozart amb els consegüents tocs de flamenc i 'zapateaos' per part dels intèrprets, com no podia ser d'una altra manera tractant-se d'Amargo, i amb un vestuari suggerent de l'època barroca. Un molt bon començament.
La càpsula de Sol Picó, 'La bèstia feliç', pren aires de crítica social. Hi apareix una dona grassa crucificada (suposem que perquè està grassa), perquè al llarg de la seqüència s'anirà arrancant, literalment, amb un gabinet natges, pit, mitxelíns etc.(que porta la ballarina incorporades com unes pròtesis), fins acabar convertida en la dona ideal, això sí, aquesta vegada igualment crucificada en ares de l'estètica. Aquest número, d'una bellesa i crueltat extraordinària, compta amb una intèrpret excepcional, Ana Criado, que en la primera aparició crucificada a la paret desafia fins i tot la llei de la gravetat.
El furero Carlus Padrissa ens presenta una autèntica paranoia recolzada en imatges virtuals de Franc Aleu, que a ritme del 'Totam tibi subdo me' del Carmina Burana, delatant la seva preferència per l'òpera, ens explica la història d'una cantant d'òpera (Victòria Zazo en la representació del TA), enamorada del seu propi cos, i que acaba en orgasme. Proposta suggerent i explícita alhora, i sobretot imaginativa.
Passat l'equador, trobem la proposta pausada i tranquil·la de Mario Gas que ens presenta l'estriptis diari d'una dona al lavabo de casa seva: desmaquillatge, pis al lavabo, dutxa , perruques fora. Fa sentir l'espectador com un autèntic voyeur al ritme de 'In the still of the night'. La seqüència compta amb una intèrpret, Claudia Faci, una dona amb classe i dignitat, vestida o despullada.
Chávarri, amb músiques ravaleres, circenses, pasdobles... suggereix a 'Metamorfosi' una relació de zoofília entre una dona domadora i un cavall. Uns bons intèrprets (Nathalie Labiano i Fernando Solano) i un final previsible, el de la “domadora domada”.
Amb l'escenari fet un autèntic fàstic: trencadissa de botelles, pastís per terra..., tanca l'espectacle la proposta de Carlos Lima, feta amb humor i mala bava. Una nit de noces antropofàgica (metàfora desencarnada de la vida de parella) que comença amb allò de et menjaria a petons i acaba arrencant-se literalment la pell. Magistral interpretació de Dorca-Labiano que recorda una parella de clowns amb número de pastís inclòs.
Un espectacle estimulant a la vista i a la oïda, que té una part molt important del seu mèrit en la banda sonora creada per Orestes Gas, en les propostes estètiques de la Montse Amenós, i en uns intèrprets polivalents que dominen la gestualitat esborrant la frontera que separa l'actor de teatre del ballarí.
Dolors Vilarasau
FITXA TÈCNICA
ESTRÍPTIS
Intèrprets: Francesc Xavier Dorca, Fernando Solano, Nathalie Labiano, Ana Criado, Victoria Zazo, Claudia Faci
Directors: Rafael Amargo, Jaime Chávarri, Mario Gas, Andrés Lima, Carlus Padrissa, Sol Picó
Escenografia: Montse Amenós, CUBE, Kike Blanco. Vestuari: Montse Amenós, Ana Garay, Chu Uroz. Disseny d'il·luminació: Kiko Planas. Disseny de banda sonora. Orestes Gas. Arranjaments musicals: Feliu Gasull. Video: Franc Aleu, FULL ANIMATION. Caracterització: Ignasi Ruiz. Construcció de cavalls i pròtesis: Lluís Travería. Utillatge: Elisa Martirena
Producció: Elsinor
TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 10 d'octubre de 2008
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.