EL COMIAT (No és tan fàcil)


  • Comparteix:

Dins la XV Mostra de teatre de Valldoreix, el Grup Mira-sol Teatre va presentar 'No és tan fàcil' de Paco Mir en el petit escenari del Casal de Cultura i amb una platea plena a vessar. Per la Festa Major de Mira-sol la companyia ja havia representat aquesta obra a l'aire lliure amb un grup de jazz integrat en el propi muntatge, simulant que els músics tocaven en el Club nocturn on Quique explica els seus dubtes al bàrman.

Ja se sap que el bar, després del confessionari o del divan del psiquiatre, és el lloc escaient per expressar confidències i frustracions i el cambrer de torn, entre guisqui i guisqui, pot ser un bon interlocutor. Les confidències del Quique, després de set anys de convivència, passen per com fer-s'ho per tallar la relació amb la seva parella, Andrea.

La gran aportació de la Rosa Sicart al muntatge és la d'haver desdoblat la parella protagonista Quique-Andrea en cinc parelles, que apart de donar joc a un conjunt més ampli d'actors de la companyia, confegeix una universalitat al conflicte de la parella interpretada per actors de diferents edats, maneres de fer, constitució física, etc, i dona una gran agilitat a l'espectacle, reservant al Quique primigeni el monòleg interior sobre els dubtes existencials de “com” fer ho al costat d'un impertèrrit i professional cambrer.

Les altres parelles van exemplificant cada una de les pensades d'en Quique, la majoria resoltes en petites i brillants escenes -algunes autèntics gags- construïdes amb enginy, humor i sentit del ritme pel component de Tricicle.

Algunes de les idees del protagonista per tal de tallar amb la parella son: donar-li el guió amb les respostes, dir-li en ple acte sexual, muntar una escena de gelosia amb falses pistes, inventar-se que és homosexual (amb l'ajut del cambrer) i fer veure que hi ha una altra dona amb la col·laboració d'una 'professional', la Mireia, que no s'hi avindrà per solidaritat amb l'altra dona. I és que les dones semblen tenir-ho més clar que els homes en aquesta comèdia, mirin sinó de la manera expeditiva que l'Andrea fa acabar l'obra i la relació.

Guillem Mariné està esplèndid interpretant i matisant aquest Quique ple de dubtes, que recorda en molts moments la personalitat de Woody Allen o la del propi Paco Mir. Pep Miramunt li dona la rèplica amb la veterania que el caracteritza -en algun moment amb vacil·lacions textuals. La resta d'intèrprests respon d'una manera més irregular, destacant una bona actuació de la pròpia Rosa Sicart en una de les Andrea(s).

Un muntatge en que tots ens hi podem sentir completament o parcialment identificats, que provoca constantment la hilaritat dels espectadors i que ens va fer passar una bona estona. D'això es tractava.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

NO ÉS TAN FÀCIL
de Paco Mir

Actors: Pep Miramunt (Bàrman), Olga Sanz (Noemí, Andrea), Guillem Mariné (Quique), Josep Sala (Quique), Salva Sánchez (Quique), Pep Lluís Puiggarí (Quique), Carles Valero (Quique), Oriol Ordóñez (Quique), Sònia Feliu (Andrea), Anna Cabrero (Andrea), Laia Sastre (Andrea) i Rosa Sicart (Andrea).

Escenografia: Mira-sol Teatre. Vestuari: Montse Delgado. Perruqueria i maquillatge: Marta Pàmies. Regidora: Pepa Gómez. Ajudants de direcció: Montse Delgado/Jusa Adell.

Direcció: Rosa Sicart

Companyia: Mira-sol Teatre

CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX
Diumenge, 26 d'octubre de 2008








  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.