Opinió

Opinió

Testosterona militar


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: divendres
Opinió| Columnes
PDF |

Interessants reflexions les que han fet alguns dels convidats al curs d'estiu d'enguany de la Universitat Internacional de la Pau, a Sant Cugat, especialment Julio Rodríguez, excap de l'Estat Major de la Defensa de l'Estat espanyol, i John Paul Lederach, professor de Construcció de Pau a la Universitat de Notre-Dame d'Indiana, als Estats Units. Fa mil·lennis que els éssers humans ens matem els uns als altres i no sembla pas que les coses hagin de canviar gaire per més que en alguns punts del planeta 'Europa, preferentment' s'hagi aconseguit una certa estabilitat. Tanmateix, atès que encara no podem prescindir dels exèrcits, ens cal un replantejament sobre el seu significat i el sentit que els donem.

Julio Rodríguez diu que 'el militar hauria de ser l'enemic més gran de la guerra', i proposa una reducció notable dels efectius de les Forces Armades, cosa que fa de molt bon sentir. Però no sembla pas que aquesta saviesa tingui gaires possibilitats de reeixir si observem el rebuig frontal que ha expressat l'exèrcit espanyol a les idees del senyor Rodríguez. Qualificatius com ara 'boig', 'guillat', 'comunista', 'il·lús', 'femelleta', etc., li han caigut al damunt com si fos un enemic. I és que des d'una òptica militarista és un enemic, ja que pretén capgirar un concepció testosterònica del món per una altra de més evolucionada. I el mot 'evolució', en aquests ambients uniformats de cos i de ment, només agrada quan té a veure amb un armament més modern o amb estratègies més sofisticades d'atac, mai com a sinònim de reduccions pressupostàries o replantejaments filosòfics pacifistes.

John Paul Lederach, per la seva banda, opina que hi ha una altra manera d'entendre la seguretat, una manera diferent de com l'hem entesa fins ara. I, en aquest sentit, em sembla exquisida aquesta reflexió seva: 'La seguretat no depèn de la quantitat ni de la mida de les armes, sinó de la qualitat de les relacions humanes, el coratge d'actuar de manera pràctica i accessible segons les nostres conviccions'.

Dissortadament, la nostra evolució espiritual va força més lenta que la cursa armamentista i això complica molt les coses, perquè qualsevol intent de capgirar la situació és percebut per l'estament militar, i també per un bon nombre d'estats, com una amenaça a un dels símbols que fins ara han estat més representatius del poder: l'exèrcit. Només cal mirar com celebra l'Estat espanyol les seves onomàstiques: amb desfilades militars i exhibició de ginys pensats per matar i destruir. No vull pensar, tanmateix, en el galdós paper que faria Espanya si hagués d'entrar en guerra amb una potència mundial, cosa que ens indica dramàticament que el fonament de l'existència de l'exèrcit espanyol, avui dia, rau només en l'existència de Catalunya. És per a esclafar Catalunya, que existeix. Es fa ben palès en l'article 8è de la Constitució espanyola, quan diu que la raó de ser de les Forces Armades és 'defensar la integritat territorial i l'ordenament constitucional', que en llenguatge castrense vol dir '¡De aquí no se va ni Dios!' Malament rai, quan un Estat necessita un exèrcit com a garant d'uns fulls de paper sacralitzats com a Veritat Suprema, en comptes de subordinar-se a la preservació dels Drets Humans.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Aconsegueix els vídeos de Cugat TV en DVD

Mira el catàleg de la Botiga de cugat.cat