Aquest èxit entre els professionals del sector, no ens oblidem d'això, respon segons el meu criteri a una política molt pensada de l'equip directiu, Pep Tugues al front amb la col.laboració imprescindible de Gerald-Patrick Fannon, que des de fa set anys van donar un gir espectacular (mai més ben dit) a una programació mitjaneta gràcies, com deia a una formulació intel.ligent i, també, a una actitud especialment receptiva i dialogant que permet arribar a acords, a vegades prou difícils, per obtenir beneficis de tota mena i, com a mostra, els esmentats Camaleons (petits i grans) i tots els convenis establerts amb diferents circuits musicals com el Jazz Festival de Barcelona, Festival de Guitarra, els Grans del Gospel, Barnasants, Catalunya Arte Flamenco, etc. Que Esperanza Spalding actués la setmana passada aquí només és el reconeixement per part dels organitzadors dels Festival de Jazz que la possibilitat d'una bona resposta de públic i la pròpia sala, des del punt de vista físic, eren els adequats.
I donat que a la vida no tot surt bé, ara només falta que aconsegueixin amb la música clàssica o culta el mateix. Potser l'acord amb el Gran Teatre del Liceu sigui el principi d'una acció que augmenti el que, en aquest camp, ja es fa.
EDUARD JENER és crític cultural
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.