Fins aviat, gàngster
Fa prop d'un any i mig, Rato compareixia a la comissió de control de les caixes d'estalvis al Parlament i el diputat de la CUP David Fernàndez l'acomiadava amb un 'ens veurem a l'infern. Fins aviat, gàngster!' mentre aixecava una sandàlia. El políticorrectisme i la gent d'ordre no van trigar a reaccionar: 'La Vanguardia' li dedicava el 'semàfor vermell' del dia, i Duran i Lleida, aquell entranyable personatge que no ha treballat en tota la seva vida i entre setmana viu en un hotel de 5 estrelles, l'acusava de manca de respecte a Rato i a l'estat de dret i de 'perdre les formes'.
Però el temps -potser no tan sovint com seria desitjable- acaba posant les coses al seu lloc, i avui Rato està detingut mentre agents de l'Agència Tributària escorcollen el seu domicili. Vaja, que tot sembla indicar que el David Fernàndez no s'equivocava quan el titllava de gàngster. I això em porta a pensar: i si aquests de la sandàlia acabarem tenint raó i no és que la corrupció sigui una conseqüència no desitjada del sistema sinó que la corrupció és el sistema? I si tenim raó quan diem que l'única solució per acabar amb la corrupció crònica i impune és canviar el sistema de dalt a baix?
El llenguatge
Dilluns ens deixava Eduardo Galeano i, suposo que com molts, vaig estar rellegint fragments dels molts llibres seus que tinc per casa. I en vaig trobar un que fa anys vam fer servir per un llibret de l'Assemblea de Joves i que avui recupero:
'En la época victoriana, no se podían mencionar los pantalones en presencia de una señorita.
Hoy por hoy, no queda bien decir ciertas cosas en presencia de la opinión pública:
el capitalismo luce el nombre artístico de economía de mercado;
el imperialismo se llama globalización;
las víctimas del imperialismo se llaman países en vías de desarrollo, que es como llamar niños a los enanos;
el oportunismo se llama pragmatismo;
la traición se llama realismo;
los pobres se llaman carentes, o carenciados, o personas de escasos recursos;
la expulsión de los niños pobres por el sistema educativo se conoce bajo el nombre de deserción escolar;
el derecho del patrón a despedir al obrero sin indemnización ni explicación se llama flexibilización del mercado laboral;
el lenguaje oficial reconoce los derechos de las mujeres, entre los derechos de las minorías, como si la mitad masculina de la humanidad fuera la mayoría;
en lugar de dictadura militar, se dice proceso;
las torturas se llaman apremios ilegales, o también presiones físicas y psicológicas;
cuando los ladrones son de buena familia, no son ladrones, sino cleptómanos;
el saqueo de los fondos públicos por los políticos corruptos responde al nombre de enriquecimiento ilícito;
(...)'
'El lenguaje', Eduardo Galeano, a 'Patas arriba. La escuela del mundo al revés', 1998
IGNASI BEA és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.