Un ball del dimoni que ara és tendència: el llibre que repassa la història de la sardana a Sant Cugat

La historiadora santcugatenca Mercè Andrés publica el llibre 'El moviment sardanista. Passat i present a Sant Cugat del Vallès'


  • Comparteix:

Mercè Andrés i la presidenta de l'Entitat Sardanista, Elvira Anglès, durant la presentació / Foto: Cugat Mèdia

Mercè Andrés i la presidenta de l'Entitat Sardanista, Elvira Anglès, durant la presentació / Foto: Cugat Mèdia

La historiadora santcugatenca Mercè Andrés ha presentat aquest dijous el llibre 'El moviment sardanista. Passat i present a Sant Cugat del Vallès'. Una obra que és fruit de dos anys d'investigació i recerca del passat d'aquest ball i la seva evolució fins avui en dia, principalment des d'una òptica local. El llibre es divideix en tres parts: una breu història de la sardana, la seva presència a Sant Cugat i la relació que ha tingut amb la música. La publicació del llibre coincideix amb què enguany la ciutat és Capital de la Sardana.

La sardana: un ball de dimonis i bruixes

Durant la presentació del llibre, Andrés ha explicat que l'origen de la sardana és "incert", ja que és complicat investigar sobre una dansa. La primera vegada que s'anomena aquest ball és el 1552 en un context en què l'església el va prohibir perquè el relacionaven amb el dimoni. De fet, la historiadora ha explicat que hi ha documents del segle XVI i XVII de processos judicial per bruixeria en què s'obligava a dones a admetre que havien ballat sardanes amb el dimoni.

A Sant Cugat, però, la primera referència que hi ha del ball no és fins al 1907 al diari 'La Veu de Catalunya'. Segons explica el diari, es van ballar sardanes durant els Jocs Florals a les actuals plaça de Sant Pere i plaça d'Octavià. A partir d'aquest moment, la presència de la sardana al municipi és constant fins a l'actualitat. El llibre recull les diverses associacions que s'han creat a Sant Cugat per impulsar el ball fins a arribar a l'Entitat Sardanista. En aquest punt, Andrés explica com l'entitat va integrar-se a la cultura popular de la ciutat per, entre altres coses, poder participar al seguici de Festa Major.




Mercè Andrés

Aquest llibre és la culminació d'una recerca de dos anys. Hi ha recerca documental i investigació com entrevistes amb membres d'agrupacions que avui en dia encara ens poden explicar les seves històries.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.