Sant Cugat i Rubí: lluites compartides

Cugat Mèdia repassa les causes que han fet que els veïnats de Sant Cugat i Rubí caminessin plegats


  • Comparteix:

Imatge d'arxiu d'una manifestació contra l'abocador de Can Balasc / Foto: Cugat Mèdia

Imatge d'arxiu d'una manifestació contra l'abocador de Can Balasc / Foto: Cugat Mèdia

El torrent dels Alous marca la separació natural entre les ciutats de Rubí i Sant Cugat. Més enllà d'aquesta frontera i de les rivalitats més tòpiques i típiques de les sobretaules més sornegueres, les ciutats veïnes han sabut deixar enrere qualsevol rivalitat per afrontar causes que requerien anar de la mà. La naturalització de l'estany dels Alous, la iniciativa perquè el camp de golf de Sant Joan esdevingui un parc interurbà i l'oposició veïnal a crear un nou abocador són algunes de les lluites que han compartit ambdues ciutats.

Ramon Gutiérrez, exregidor i membre actiu en diferents causes compartides entre Rubí i Sant Cugat, recorda que són ciutats que tenen en comú espais naturals i polígons industrials. "La coordinació [entre els dos ajuntaments] és supernecessària per afrontar aquests reptes", reflexiona.

Desafiaments com la reclamació d'un hospital públic de referència per no haver de desplaçar-se a Terrassa o la col·laboració entre ambdues ciutats per aconseguir el soterrament de les línies elèctriques travessen les autopistes AP-7 i B-30 són alguns dels reptes que encara estan sobre la taula. Ara bé, el mateix Gutiérrez recorda quines dificultats es troben sovint els dos municipis: per una banda, que el color polític mai no coincideix; de l'altra, la pertinença de Sant Cugat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. "Hi ha un component de planificació quant a transport, residus i medi natural que Sant Cugat fa conjuntament amb els municipis de l'AMB", institució de la qual Rubí no forma part. La frontera es fa també burocràtica.

Quan la gestió institucional no arriba, sí que ho pot fer la pressió veïnal. L'activista de Rubí d'Arrel Falet Bosch recorda com a cas d'èxit el de la naturalització de l'estany dels Alous. "Va ser important la participació del veïnat de Sant Cugat; vam fer una plataforma que va promoure una moció que van aprovar els dos ajuntaments", recorda. Amb aquell text, de fet, es va garantir la protecció d'aquest espai.

L'estany dels Alous
Una imatge d'arxiu de l'estany dels Alous / Foto: Localpres
Una imatge d'arxiu de l'estany dels Alous / Foto: Localpres


L'any 2013 es constituïa la Plataforma Alous, formada per diverses entitats i agrupacions per treballar per la preservació de l'estany dels Alous i els torrents adjacents. La plataforma va néixer també per vetllar perquè els acords municipals de protecció d'aquest espai es complissin, com la moció institucional santcugatenca que el 2012 es comprometia amb aquesta causa. Anys més tard, el 2016, l'Ajuntament mantenia el compromís amb la presentació d'al·legacions a un projecte de connexió ferroviària del Centre Operatiu de Rubí de FGC i el ramal Papiol-Mollet de Renfe que Adif preveia a la zona de l'Estany dels Alous.

Els dos ajuntaments veïns també van treballar plegats per adequar l'accés a aquest espai natural, amb obres de millora d'accés. L'estany es troba al terme municipal de Sant Cugat, però s'hi accedeix des de Rubí. El vincle que genera aquest espai fluvial entre les dues ciutats va més enllà: el torrent dels Alous marca la frontera natural entre Sant Cugat i Rubí.

L'abocador de Can Balasc
Imatge d'arxiu d'una manifestació contra l'abocador / Foto: Cugat Mèdia
Imatge d'arxiu d'una manifestació contra l'abocador / Foto: Cugat Mèdia


Una marxa amb centenars de persones va connectar Rubí amb Sant Cugat el febrer de 2020. Mobilitzats per la plataforma Rubí sense abocadors, els manifestants reclamaven que no s'atorgués cap llicència urbanística per ubicar un nou abocador a Can Balasc. El vincle amb Sant Cugat va més enllà de la proximitat d'aquest projecte, ja que la promotora és la companyia santcugatenca TMA. L'Ajuntament de Rubí ja ha denegat en dues ocasions el projecte d'actuacions específiques (PAE) per tirar endavant els treballs, però l'empresa insisteix a demanar la llicència d'obres. La pilota està ara a la teulada de la Generalitat, que ha d'estudiar les al·legacions presentades (algunes d'elles de l'Ajuntament de Sant Cugat) per determinar si l'abocador tira o no endavant.

Els veïns alerten de l'impacte mediambiental que provocaria la instal·lació de l'abocador i també es queixen de la localització, ja que estaria situat a menys d'un quilòmetre d'una escola. En les seves al·legacions, l'Ajuntament de Sant Cugat fa referència al risc de contaminació odorífera, a la inadequació del procediment ambiental i a la limitació dels residus inerts inclosos en la llicència vigent.

El Camp de Golf de Can Sant Joan
Imatge del terreny, entre Sant Cugat i Rubí / Foto: Plataforma Reconvertim el Camp de Golf
Imatge del terreny, entre Sant Cugat i Rubí / Foto: Plataforma Reconvertim el Camp de Golf


El camp de golf de Can Sant Joan va obrir portes l'any 1994. El naixement i tancament d'aquest espai s'ha acompanyat de tres dècades de reivindicacions veïnals, tant provinents de Sant Cugat com de Rubí, perquè aquest espai es dediqués a un ús lúdic per a la ciutadania, convertint-lo en un gran parc interurbà.

L'any 2018, la Federació Catalana de Golf va tancar l'espai per "evidents i manifestos incompliments de la societat que gestionava" la instal·lació. La concessió i explotació del camp la tenia l'empresa Puro Campo SL des de principis de 2017, però una ordre judicial va donar per exhaurit l'acord per irregularitats arran d'una denúncia de l'ens federatiu. Així, la gestió va tornar a mans de la Federació, però l'ens no se'n va poder fer càrrec, de manera que es va posar en marxa la cerca d'un operador adequat i solvent per així "poder evitar el tancament definitiu" de l'equipament. Un any després, els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí van acordar treballar per estudiar convertir l'espai en un gran parc. Poc després l'Incasòl va recuperar la titularitat dels terrenys.

La tardor passada, es va donar a conèixer que l'empresa pública havia decidit projectar un nou model de camp més petit, enfocat a l'esport base i gestionat per un operador privat. Poc després va néixer la plataforma Reconvertim el Camp de Golf, impulsada per associacions de Rubí i de Sant Cugat i que reclama de nou que l'espai passi a ser un parc públic interurbà. Una de les accions que ha tirat endavant aquest col·lectiu va ser una passejada en la qual hi van participar més de 300 persones. Ara, la plataforma vol assolir un front comú amb els dos consistoris per poder tirar endavant el parc interurbà.

El soterrament de les línies elèctriques
Imatge d'arxiu de torres d'alta tensió que creuen l'autopista AP7 / Foto: Google Maps
Imatge d'arxiu de torres d'alta tensió que creuen l'autopista AP7 / Foto: Google Maps


El malestar d'una part del veïnat de Mira-sol, en concret del carrer de Guadalajara, per la presència d'una torre d'alta tensió s'ha fet extensiu també a Rubí. L'Ajuntament de Sant Cugat va demanar al consistori veí suport per poder soterrar la torre, que connecta amb el terme municipal rubinenc. Finalment els dos ajuntaments han assolit un acord amb Endesa per executar aquesta obra, que té un cost de 2,2 milions d'euros que assumiran les tres parts.

Un nou hospital públic de referència
Imatge d'arxiu d'un centre mèdic / Foto: ACN
Imatge d'arxiu d'un centre mèdic / Foto: ACN


L'hospital públic de referència per a la població de Sant Cugat i de Rubí és l'Hospital Universitari Mútua Terrassa. Per tant, si algú requereix atenció mèdica més enllà dels centres d'atenció primària, s'ha de desplaçar a la cocapital vallesana. Ambdues ciutats han manifestat en diverses ocasions la reclamació de crear un centre públic que doni servei no només a Sant Cugat i Rubí, sinó també a Castellbisbal.

L'exconseller de Salut Toni Comín va manifestar la intenció de la Generalitat d'assolir a un acord amb QuirónSalud perquè aquest centre de referència fos l'Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC), ubicat a Sant Cugat. Aquesta intenció, però, ja venia de lluny: durant les legislatures del tripartit va haver-hi dos intents de compra. Cap d'ells va prosperar. Més recentment, fa un any, l'actual consellera Alba Vergés va reconèixer que la comarca necessitava "un reforç" quant a hospitals públics i que deixava la porta oberta a buscar fórmules per incorporar l'hospital santcutantec a la xarxa pública.

Ramon Gutiérrez

La coordinació entre els dos municipis és super necessària per fer front a uns reptes que tenen molt a veure amb el futur.

Falet Bosch

Va ser bastant important la participació dels veíns de Sant Cugat. Entre diverses associacions vam fer una plataforma que va promoure una moció que van aprovar els dos ajuntaments.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.