Inicia sessió 
Registra't
D'una banda, Nabarro considera que "l'exercici sempre ha d'estar present", però també aconsella que, segons la disfunció, "es combini amb altres tècniques, com la teràpia manual, la radiofreqüència o el que calgui". Pel que fa a l'exercici, Nabarro posa èmfasi en la importància d'adaptar-lo a cada etapa. "Potser en una primera fase van bé uns exercicis posturals o de respiració i, quan la dona està més avançada en el postpart, potser pot començar a fer exercicis de força", comenta.
En primera persona
Carol Barba va tenir el seu primer fill fa tres anys i es va trobar, de la nit al dia, que ja no podia aguantar les ganes d'orinar. De l'escala del 0 al 12, no arribava a l'1. "Em vaig adonar que no tenia cap tipus de força al sòl pelvià i veia tan llunyana la recuperació, que gairebé caic en una depressió", explica.Va investigar què podia fer i, com que a través de la Seguretat Social no li van donar cap solució, va aconseguir 12 sessions a través d'una mútua i es va apuntar a gimnàstica postpart amb Bhealthy. Cada setmana feia dues classes de gimnàstica i una sessió de rehabilitació (que a partir del quart mes es va haver de pagar ella mateixa). Vuit mesos més tard, va començar a recuperar la normalitat.
Recentment, Barba ha tingut un segon fill i l'experiència ha estat molt diferent. "Feia dos anys que feia gimnàstica postpart, rehabilitació i exercicis a casa. Des del primer dia després de parir, vaig sentir que tenia un control absolut dels esfínters", comenta. Tot i això, assegura que està fent el mateix: gimnàstica i rehabilitació, per mantenir la salut del sòl pelvià. "La prevenció és bàsica, perquè si tu tens aquest problema amb 30 o 40 anys, com estaràs quan en tinguis 80?", reflexiona.
La clau és la prevenció
Kate Capó recomana que, sempre que l'embaràs sigui planificat, es faci una primera visita a una fisioterapeuta especialista en sòl pelvià sis mesos abans de la concepció. Un cop embarassada, seria aconsellable fer una visita per trimestre "per assegurar que tot està el més estructurat possible i que la dona s'està adaptant correctament als canvis del seu cos", comenta.La fisioterapeuta recorda que tractar-se "és molt important per no normalitzar símptomes que no són normals". A més, també recomana fer-ho des d'una perspectiva global: "No es tracta una patologia, es tracta una dona, de cap a peus. Per tant, moltes vegades necessitem fer una feina interdisciplinària que també contempli el factor psicològic i emocional, perquè això pot afectar a la recuperació física de la dona".
Carol Barba
De l'escala del 0 al 12, havies de fer força amb un aparell que et ficaven per la vagina i no es va moure l'agulla. Em vaig adonar que realment allò de fer-se pipí era perquè no tenia cap tipus de força al sol pelvià. I veia tan lluny la recuperació, que gairebé caic en depressió.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.