Delimitar el medi ambient?

Cartes dels lectors

Publicat el 29/jun/15 per Roger Caballe

Es poden posar límits o circumscripcions municipals als fluids com l'aire i l'aigua? Perquè tot fluid va d'aquí cap allà sense demanar permís. Podem afirmar que l'aire que respirem ara ha passat abans per Rubí o Cerdanyola, per esmentar les viles més veïnes?

Això ve a tomb perquè amb l'aire, l'aigua i la pols hi van també els contaminants. I és que a la població veïna de Cerdanyola tenim registrats oficialment 17 abocadors, i com a mínim 14 d'ells perillosos per acumular residus industrials tòxics: sistèmics i cancerígens. El més gran i perillós te una superfície com 18 camps de futbol com el Barça amb una fondària equivalent a quatre pisos: el cèlebre abocador de Can Planas a tocar del cementiri i l'Església Vella de Sant Martí de Cerdanyola.

Apart de que l'informe oficial (de 1.624 pàgines) ja caracteritza les substàncies que superen els límits per declarar aquell indret com a sòl (terreny) contaminat, el gener de 2013 apareix a la revista de Medi Ambient 'Environment International' nº 51 pàgines 31-34, un estudi de més de 250 indrets (a Espanya) on es generen residus com els que trobem a Can Planas. Allí assenyalen les majors incidències de diversos tipus de càncers en els 5 kms. a la rodona més propers al focus, que en alguns tipus de càncers superen el 40% de incidència superior a l'estadística normal. Doncs be, no, ben malament, la medició sobre els mapes de Cerdanyola i Sant Cugat ens diu que el Monestir és a sols 3,3 kms. del focus contaminant. Fins i tot l'Escola Superior d'Arquitectura cau en el límit dels 5 kms. com al seu dia els hi vaig exposar.

El que sorprèn i aquí ve el meu interès en la denuncia, es que la població de Sant Cugat no estigui informada de estar sota el radi d'acció de substàncies cancerígenes, que si no es posa remei serà 'in saecula saeculorum', per sempre.

Qui recull el guant?

ROGER CABALLÉ