Seguretat subjectiva vs seguretat objectiva

La seguretat subjectiva és una percepció que hom té del seu entorn. Aquest entorn parteix de les circumstàncies personals com a subjecte i es van estenent en forma de cercles concèntrics fins a arribar al que teòrics de la seguretat, com en Jaume Curbet (DEP), anomenava seguretat mundicèntrica.

Múltiples factors fan que la percepció de seguretat que tenim del nostre entorn sigui bona o dolenta. Aquests factors van des de la pròpia situació personal, passant per les diferents polítiques públiques de naturalesa educativa, social, econòmica, del treball, sanitària, d'habitatge, de comunicació i les pròpies de seguretat que les diferents administracions apliquen per tal de generar una societat cohesionada.

Tots aquests factors intervenen alhora de generar una percepció de seguretat en el nostre entorn.

Per altra banda, hi són les dades de seguretat objectiva. Aquestes dades ens indiquen el nombre de fets delictius que hi ha hagut en el nostre entorn. Dades que disposen els diferents actors de la seguretat i que han de ser analitzades i servir de base per establir les polítiques públiques de seguretat concretes.

Quan el nivell de tolerància dels ciutadans i ciutadanes dels diferents barris de Sant Cugat als fets objectius, baixa, per qüestions a analitzar, l'augment de la percepció d'inseguretat és inevitable i factors que fins al moment podien tenir efectivitat com a generadors de percepció de seguretat, cal revisar-los.

Per altra banda, cal actuar des dels diferents actors de la seguretat per revertir la tendència de les dades objectives. Que els veïns i veïnes contractin seguretat privada és un fracàs i un mal indicador de gestió pública.

JOAN CARLES DE BLAS